Una mica de tot...

Hello ink people!
Primer de tot una mica de spam. Recordeu el concurs del qual us vaig parlar, el que constava de 3 capítols i competies en milers de persones de Catalunya? Per si de cas, aquí va el link.

Doncs la meva companya d'equip i jo hem quedat FINALISTES!!!!!!!  I la veritat és que estem flipant moltíssim. Apenes teníem 8 vots per capítol i molt poques esperances de passar del primer capítol. PERÒ AQUÍ ESTEM. No tenim molt clar de que va la final, però anirem en tot XD.

Aquí us deixo els finalistes per si vam participar o coneixeu algú:









(aligual (nosaltres), melchorsoluciones i joannarque són els millor ;) )
















RESSENYA: HISTORIA DE DOS CIUDADES

Autora->Charles Dickens
Número de pàgines->612
Títol original-> A Tale of Two Cities
Idioma-> Castellano
Any de publicació->1859
Frase/s preferida/s->*La Libertad, la Igualdad, la Fraternidad, o la Muerte*
Sinopsis->El Londres pacífico pero grotesco del rey Jorge III y el París clamoroso y ensangrentado de la Revolución Francesa son las dos ciudades sobre cuyo fondo se escribe esta inolvidable historia de intriga apasionante. Violentas escenas de masas, estallidos de hambre y venganza, espías y conspiradores, héroes fracasados y héroes a su pesar se mezclan en una trama artística y perfecta, llena de sorpresas y magistralmente elaborada por un Dickens en uno de sus mejores momentos creativos.

OPINIÓ PERSONAL

El llibre ha estat un bon recurs per canviar una mica la temàtica dels llibres que havia llegit anteriorment, portava molta novel·la juvenil seguida i volia canviar. I el llibre no m'ha decepcionat i a més el portava pendent des que em vaig acabar TID.

Al principi em va costar d'agafar el fil al llibre, perquè no estic acostumada a aquesta manera de narrar. Però un cop vaig començar a entendre una mica de què anava tot, com eren els personatges, va ser un no parar.

El llibre transcorre durant el principi de la revolució francesa. I els protagonistes la viuen en primera persona. Els personatges estan molt ben creats, i s'aprofundeix bastant en la personalitat d'alguns.

El meu personatge preferit sincerament és Carton. La seva aparició en l'història no és gaire amplia però, jo crec, que pot ser més rellevant que la de Darnay, el protagonista i marid de Lucie Manette.

També un detall que m'ha semblat curiós és com podem observar que l'història del pare de la Lucie i la d'en Darnay es comença a repetir. La trama està molt ben tractada i el final es pot començar va deduint a mesura que t'hi vas apropant, la qual cosa no fa que sigui menys dolorós.

El llibre ha estat un bon canvi i m'ha deixat en ganes de llegir més llibres amb aquest estil, i amb un final preciós que et fa reflexionar.

3,5/5

CONTES A CAU D'ORELLA

L'impossibilitat d'un amor és tan gran com nosaltres mateixos creiem. I la mateixa situació es dóna amb la seva possibilitat.
Però és el que pensem quan tenim a la persona estimada davant mateix dels nostres ulls?
Aquella persona que fa que el teu món es descol·loqui i que les mil i una metàfores que omplen els llibres romàntics és tornin realitat. I les persones tímides es tornen valentes i les valentes tímides. Tot gràcies al meravellós poder de l'amor.

Però de tant en tant l'amor fa que una persona tímida perdin completament la capacitat de controlar-se i de palar quan la persona que li fa pensar en la possibilitat de l'amor s'apropa  i la persona tímida només surt corrents i aquest es torna impossible.
Aquesta és una de les mil històries:

No podem estar més lluny que quan estem al costat i el cos em tremola, perquè no et puc tocar. Tu escoletes la teva música que et neges a compartir i jo escolto la meva, depriment.
Queda menys d'una hora per a què l'autobús pari i marxem cadascú a la seva casa a recuperar l'energia que hem perdut amb el dia d'excursió. Són passades les deu de la nit i tu ja dorms, mai has sigut una persona de nit. Això m'agrada, perquè per a mi és impossible adormir-me.

Penso en com podria dir-te que t'estimo, en com reaccionaries i si em correspondries.
Però les idees marxen tan de pressa, com la terrible veu que sempre em molesta em diu el que possiblement és veritat:
Mai et llançaràs. No tens el suficient valor, mai podràs saber la veritat. Perquè el teu amor és impossible.

I entre aquets pensaments repetitius m'adormo al teu costat.

Reseña: Pulsaciones

Autores->Javier Ruescas y Francesc Miralles
Número de pàgines->197
Títol original->Pulsaciones
Idioma-> Español
Editorial->SM
Frase/s preferida/s->*A veces, cuando leo un libro, aunque aparezcan dragones o mundos imaginarios, siento que son más reales que mi día a día.* *Porque la vida no tendía ningún sentido si dejáramos de perseguir lo imposible. Y ahora mismo tú eres lo único imposible que me importa.*
Sinopsis->Elia se acaba de despertar de un coma y está un poco perdida. Lo último que recuerda es un concierto y una frase:"No puedo devolverte la canción, pero puedo mostrarte cómo danzan los peces". Ahora que sus padres le han comprado un Smartphone, Elia por fin tiene acceso al Heartbits (un programa en la línea del WhatsApp) y los lectores somos testigos de todas sus conversaciones. Con la ayuda de su mejor amiga, Sue, Elia intentará recuperar los tres días que ha olvidado y, mientras tanto, conocerá a Tommy, un estadounidense que viene de intercambio a España; a Marion, una chica con media cara quemada que asiste a su terapia de grupo, y a Phoenix, un desconocido al que le encantan los aforismos.

OPINIÓN PERSONAL 

Este es uno de esos libros que descubres por casualidad, te acabas en un día y te acabas envolviendo en la historia.

El libro me lo presto uno de mis amigos, porque estábamos discutiendo en clase de catalán sobre el Whatsapp, etc.

Y es un libro que en seguida te engancha. Y no puedes dejar de leer (en mi caso literalmente). Al ser corto te lo puedes terminar en una sola tarde.

La historia ESTA ESCRITA COMPLETAMENTE POR MENSAJES, desde en móvil de la protagonista. La cual acaba de salir de un coma y ha olvidado completamente los tres días anteriores al coma. La forma en la cual esta escrita la historia no conlleva ningún problema a la hora de conocer a los personajes, no llega ha profundizar mucho, pero puedes llegar a entenderlos. Tampoco es un problema para el transcurso de la historia, porque la protagonista siempre le cuenta todo a su mejor amiga y al misterioso Phoenix. Esto nos lleva a ir sacando nuestras propias conclusiones durante el libre, que desde mi punto de vista, puede tener una estructura original y una trama y un desarrollo igual, el final se puede intuir y yo ya me lo veía a venir.

Pero igualmente el libro me ha ido sorprendiendo en otros puntos de la trama y me ha dejado con ganas de conocer a Marion la amiga que la protagonista hace en el hospital. Me gustaría saber que es de ella cuando el libro acaba. Y aunque te deja ver una parte de su historia también me gustaría saber más cosas de las que pasaron antes de que conociera a Marion.

Es un libro muy entrañable. Aunque no es mi tipo de lectura habitual.

3/5