Ressenya: El corredor del laberinto II: las pruebas

Autor->James Dasher
Número de pàgines->490
Títol original-> The Maze Runner: the scorch trials
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2010
Frase/s preferida/s->*Pero antes se dio la vuelta para ver la lluvia que caía fuera, como si la tormenta por fin hubiera decidido llorar, avergonzada de todo lo que les había hecho.*
Adaptació cinematiográfica-> Pessima 
Sinopsis-> EL LABERINTO ERA SÓLO EL PRINCIPIO. Resolver el laberinto se suponía que era el final. No más pruebas, no más huidas. Thomas creía que salir significaba que todos recobrarían sus vidas, pero ninguno sabía a qué clase de vida estaban volviendo. Árida y carbonizada, gran parte de la tierra es un territorio inservible. El sol abrasa, los gobiernos han caído y una misteriosa enfermedad se ha ido apoderando poco a poco de la gente. Sus causas son desconocidas; su resultado, la locura. En un lugar infestado de miseria y ruina, y por donde la gente ha enloquecido y deambula en busca de víctimas, Thomas conoce a una chica, Brenda, que asegura haber contraído la enfermedad y estar a punto de sucumbir a sus efectos. Entretanto, Teresa ha desaparecido, la organización CRUEL les ha dejado un mensaje, un misterioso chico ha llegado y alguien ha tatuado unas palabras en los cuellos de los clarianos. La de Minho dice «el líder»; la de Thomas, «el que debe ser asesinado».

                                                   

                                                      OPINIÓ PERSONAL

*AVIS* SI NO HAS LLEGIT NI EL PRIMER LLIBRE CUIDADO AMB ELS SPOILERS, IGUAL QUE SI HAS VIST LA PEL·LÍCULA.

Al contrari que el primer llibre aquest no és gens conclusiu i de seguida vols necessites saber més. També una de les principals diferencies és que el primer et deixa en un bon sabor de boca i penses ara tot anirà bé, i aquest et donen ganes de matar a Thomas.

                                       

Jo arrivant al desenllaç

El llibre és una segona part molt bona, però et pot deixar un mal sabor de boca si t'agradava la relació entre Teresa i Thomas. El que li dona un toc al llibre és l'introducció de Thomas i els clarians a un nou món completament diferent del Claro, també està el fet de que apareix tot un nou repertori de personatges: els raros (que són com zombis), Brenda i Jorge i tot un grup nou (o grup B). Aquest grup son com els clarians però amb xiques, han passat pel mateix i només hi ha una persona de l'altre sexe (Aris). El que fa que al principi del llibre Aris s'intercanviï per Teresa i Teresa vagi al grup B i Aris amb els clarians.


                             

La trama en si et manté enganxat en tot moment i hi ha tants girs argumentals que al final t'acabes perdent. I el final és una gran explosió on tot comença a agafar sentit, però (des de el punt de vista de Thomas) et fa desconfiar. I la narració et fica literalment dins del cap de Thomas on pots saber com és sent, que pensa i pots vere els records que va recuperant. Però al mateix temps fa que no estigués d'acord en les seves decisions, o per el mínim a mi m'ha passat.

                                                      4/5

És un  llibre amb una trama original i entretinguda qu et pot arrivar a deixar un mal regustet de boca.

BON NADAL!!

Només desitjar-vos un bon nadal i un bon 2016!!

Poemas I

Hola dear ink!
En esta época del año todo  el mundo canta algún que otro villancico mientras espera que la rutina les de un pequeño respiro llamado Navidad y lleno de alegría infantil. Las calles rebosan de vida y de luz, la cual cosa me ha echo pensar en algunos poemas (o partes) que me gustan mucho y espero que os gusten.

I stopped going to theraphy                                           "Traducción"

Because I knew my therapist                              Porque savia que mi terapeuta

was right, and I wanted                                       tenia razón y yo quería 

to keep being wrong.                                           para mantenerme equivocado.

I wanted to keep my bad habits                          Yo quería mantener mis malos hábitos

like charms on a bracelet.                                   como amuletos en un brazalete.

I did not want to be brave.                                  Yo no quiero ser valiente.

I think I like my brain best                                 Creo que me gusta más mi cerebro

in a bar fight with my heart.                               en una pelea de bar con mi corazón.

I think I like myself a little broken,                   Creo que me gusta mi yo un poco roto,

with rough edges, a little harder                        con bordes ásperos, un poco más difícil

to gasp. I like poetry                                          al jadear. Me gusta la poesía

better than therapy anyway.                              mejor que la terapia de cualquier manera.

The poems never judge me                               Los poemas nunca me juzgan

for healing wrong.                                             por curarme mal.

Uno de Mario Benedetti

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frío queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aún hay fuego en tu alma,

aún hay vida en tus sueños. 

No me acuerdo del nombre del poeta ni de donde lo saqué

A veces nos enamoramos del contexto,

de las circunstancias,

de que esa persona aparezca en un momento

en que necesitamos ser salvados.

Y después, queda una historia así, como esta,

cambia algunas palabras si quieres,

porque probablemente, en algún momentos,

es tu historia.

Brando. Cartas al tiempo. - Mind of brando

Te miraré así, sin decirte nada.

Hablándote con los ojos exhaustos

de palabras. Como si todo estuviera

dicho, como si la intención fuera clara.

Como si el hambre viviera encarnada

en la mirada. Te miraré así, diciéndote

todo sin decirte nada.

¿Os han gustado? ¿Queréis añadir algún otro? ¿ No son muy deprimentes no (es que cuando los he revisado me lo ha parecido)?

Ressenya: El corredor del laberinto I

 Autor->James Dasher
Número de pàgines->524
Títol original-> The Maze Runner
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2009
Frase/s preferida/s->*Discurso inspirador de Minho: Tened cuidado. No muráis* (deixant bromes apart) i *Había sido muy fácil hablar de la lucha cuando no había nada que perder, de la esperanza de que sólo se llevarían a uno. de la oportunidad de por fin escapar.*
Sinopsis->"Bienvenido al claro. Verás que una vez a la semana, siempre el mismo día y a la misma hora, nos llegan víveres. Una vez al mes, siempre el mismo día y a la misma hora, aparece un nuevo chico, como tú. Siempre un chico. Como ves, este lugar está cercado por muros de piedra… Has de saber que estos muros se abren por la mañana y se cierran por la noche, siempre a la hora exacta. Al otro lado se encuentra el laberinto. De noche, las puertas se cierran… y, si quieres sobrevivir, no debes estar allí para entonces". Todo sigue un orden… y, sin embargo, al día siguiente suena una alarma. Significa que ha llegado alguien más. Para asombro de todos, es una chica. Su llegada vendrá acompañada de un mensaje que cambiará las reglas del juego. ¿Y si un día abrieras los ojos y te vieses en un lugar desconocido sin saber nada más que tu nombre? Cuando Thomas despierta, se encuentra en una especie de ascensor. No recuerda qué edad tiene, quién es ni cómo es su rostro. Sólo su nombre. De pronto, el ascensor da un zarandeo y se detiene. Las puertas se abren y una multitud de rostros le recibe. "Bienvenido al Claro —dice uno de los adolescentes—. Aquí es donde vivimos. Esta es nuestra casa. Fuera está el laberinto. Yo soy Alby; él, Newt. Y tú eres el primero desde que mataron a Nick".

OPINIÓ PERSONAL

Sangster ajuden una mica XD) i una amiga me'l va recomanar molt. Fa temps que em volia llegir aquest llibre, havia vist la pel·lícula i estava prou bé (Dylan O'brien i Thomas Sangster ajuden molt XD)

I la veritat és que el llibre està molt bé i la pel·lícula el desfigura bastant, acaben passant moltes coses com al llibre, però no acaba de ser igual, i el principi de la pel·lícula està allí per art de màgia.Un dels detalls que m'ha agradat ha estat el tema dels noms dels protagonistes i la telepatia entre Thomas i Teresa (i no surten a la peli, justament :') ).

El narrador en tercera persona en col·loca molt amb la situació i t'ajuda a comprendre els personatges, inclòs els que t'arriben a caure malament, i també fa que el final sigui més CRUEL (ho pilleu). Pot haver moments en què tot estigué tranquil (inclòs si el protagonista no para) i no passi molta cosa, però quan comença a passar l'acció no para fins al final i va in crescendo.En conclusió és un llibre molt entretingut i que et fa desconnectar molt, si t'agraden les distòpies i si no és una bona manera de començar a llegir-ne.

4'5/5

 (crec que te alguns fallets en relació a com es desenllaça tot però en general és un molt bon llibre)

P.D.:I per a mi quan diu *¿Cómo podía considerarse una victoria con tanta muerte?* És un resum de la majoria de llibres que me llegit, algú més li passa?? I vosaltres heu llegit els llibres? Que n'opineu?

Sense internet :(

Hola dear ink!

Aquests dies per 6.329.649.276.543 vegades ens hem quedat sense connexió a internet a casa i no he pogut actualitzar com m'agradaria, ni passar-me pels blog que segueixo (per si algú vol una excusa (de veritat) de mal pagador ;) )
                                                 

I si algú hos diu que us fiquésseu fibra òptica no ho fésseu per res del món, ÉS UNA TRAMPA! XD

I pues en la gran quantitat de temps lliure que tenia me acabat un llibre i espero tenir prompte la resenya, i també he començat una espècie de "relat" que espero publicar prompte i que uss agradi.

Yk

                     

Ressenya: El noi del bus

Hola! Avui hos porto la ressenya del llibre escrit per l'Aina Li del blog Històries Trobades:

 Autora->Aina Li
Número de pàgines->365
Editorial-> Fanbooks
Any de publicació->2015
Sinopsis->La Diana agafa cada tarda el bus per tornar a casa després de l’institut. Aquella tarda, s’asseu al costat d’un noi guapíssim, però ell ha de baixar a la parada següent i s’acomiaden sense dir-se els noms ni donar-se els telèfons. Però la casualitat farà que es tornin a trobar i surtin junts seguint un pacte: no es diran els noms durant un mes, ell serà el noi del bus i ella la noia del bus.

Opinió personal

La veritat és que és un llibre molt entretingut, al principi tot és una mica inversemblant (els diferents nois en què la protagonista es creua i el que fan). Però a mesura que la història va avança, tot està perfectament lligat i no et sembla estrany res del que fan.

En alguns moments et sembla que tot és massa perfecte, els dos són molt perfectes, sobretot ella, i quan penses que el llibre és una gegantina bola de sucre apareix un personatge que arruïna les coses i fa que el llibre més realista.

El llibre també és foca (en petita part) amb les històries dels amics dels protagonistes, i com s'ajuden entre els amics per superar-ho. M'hagués agradat un capítol des des del punt de vista de la Mary, l'Anna, en Xavi i els altres personatges secundaris.

Els capítols estan dividits en dos parts una la de la Diana i l'altra la d'en Joan, el que fa que sigui més ràpid de llegir i més entretingut al tenir la visió dels dos protagonistes. I el tema dels noms i el sobrenom el noi/noia del bus es va transformant durant tot la història

En resum és un llibre molt entretingut (en moments massa ensucrat) que t'arriba a sorprendre que estigué escrit per una noia de només 15 anys! I si t'agraden les històries d'amor 'perfectes' és molt recomanable.

3/5

Concurs

Hola, dear ink!
Avui volia dir (per si algú encara no ho ha descobert) que Tecla de Perduda entre pàgines i Joanna de Joanna's Books han fet un sorteix nadalenc on regalen el llibre A dos centímetros de ti de Elizabeth Eulberg i dos punts de llibres fets per elles!! 

Banner

I aquest el llibre

I vosaltres ja heu participat??