"Ressenya": El món groc

Autora->Albert Espinosa

Número de pàgines->176
Títol original->El món groc
Idioma-> Català
Editorial->Plaza & Janes Editores
Frase/s preferida/s-> 23 groc 
Sinopsis->Si creus en els somnis, es faran realitat El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també quan estàs bé, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els"grocs": el nou esglaó de lamistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que sencreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No tavanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus"grocs". Potser un dells sigui jo... El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. I és que entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància. A què esperes per saber qui són els teus"grocs", la nova manera de veure lamistat! Albert Espinosa"LAlbert parla dun món a labast de tothom, i que té el color del Sol: el món groc. Un lloc càlid on els petonspoden durar deu minuts, on els desconeguts poden ser els teus millors aliats, on la por perd el seu significat, on la mort no és allò que els passa als altres i la vida és el més valuós. Aquest llibre parla de tot això, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens treguin el que tenim, de reconèixer-nos de manera completa i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a lAlbert!"Eloy Azorín, actor

OPINIÓ PERSONAL

L'opinió serà ràpida, perquè no hi ha molt per a ressenyar. El món groc és el llibre en què es basa una de les meves sèries preferides: Polseres Vermelles.

El llibre ens dona consells que l'Albert Espinosa va aprendre a l'hospital els seus anys convivint amb el càncer. La primera part són aquests 23 consells, l'autor parla al lector com si no existís el llibre i el tinguessis davant, parlant amb ell tranquil·lament.

A la segona part ens parla dels grocs i el món groc. Ens els presenta i ens anima a buscar-los. Perquè tots tenim 23 groc, persones que es troben entre l'amistat i l'amor.

És un llibre que us animo ha llegir, perquè té alguna cosa que fa que te l'acabes en una tarda.

I sincerament ara vull llegir més coses d'Albert Espinosa, em recomaneu algun llibre d'ell??

CRÒNICA FICCIONS ‘16

Com porto uns quants dies sense publicar res que no siguen ressenyes i el blog se veu una mica abandonat (entre els exàmens i demés), avui us porto una entrada especial on us explicaré el viatge que vam fer a Barcelona i la experiència de l’entrega de premis Ficcions.

La història de com vam començar amb el conte ja la sabeu i al logo hi ha l’enllaç per si voleu llegir el conte, basat en el principi de: La sang és més dolça que la mel.

***

Com era dijous vam saltar-nos les tres ultimes hores de classes i ens vam dirigir a la HIFE per sortir de Tortosa sobre les 12h i arribar a Barcelona a les 14:30 (aproximadament). Al arribar a Barcelona el autobús ens va deixar a la parada de l’Illa i després de dinar vam aprofitar per anar de compres, etc.A les 16h ens vam començar a dirigir al metro que ens portaria a l’Espai Jove la fontana.

Al arribar i veure aquella sala amb els 98 finalistes (més o menys) tos ens vam quedar molt xocats, no ens esperàvem quedar entre els 98 millors!
L’entrega de premis dels finalistes no van començar fins que van acabar totes les presentacions de les associacions, gent important… La veritat és que no vaig prestar molta atenció a aquesta part, estava massa nerviosa XD.

Només vaig escoltar al que explicava en Mohamed, perquè va ser la història que més em va cridar l’ateció: com va quedar finalista a les primeres edicions de ficcions i va començar a escriure articles d’opinió al diari local…

Al acabar aquesta part ja van començar a cridar als finalistes i cada cop ens anàvem ficant més nerviosos.La primera en rebre el premi va ser Joanarque, segida per Melchorsoluciones, i no ens vam reprimir en cridar quan van sortit a l’escenari (la presentadora es va equivocar amb el seus noms XD).

( a dalt Joanarque i a baix Melchorsoluciones)

Van acabar amb els finalistes i encara no ens havien cridat. La meva companya i jo ens vam començar a alterar perquè anaven a passar a nombrar als 14 millors grups. No ens ho podíem creure (principalment perquè la història la vam fer en gran part per pujar nota i amb una mica de "conya").Però van començar a cridar als 14 millors i van començar per el nostre grup. EM VAIG QUEDAR SENSE PARAULES, mai hauria pensat entre quedar entre els 14 millors i GUANYAR EL PREMI TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE.

Després de donar tots els preims vam passar a fer-nos la “foto de familía”.

El primer premi va ser per la història In Memoriam.
Les dos hores de tornada a casa van ser més tranquil·les, tots estàvem mig adormits i va ser un bon final per a un dia genial :).

Una altra foto de família amb els premis del concurs: un mocador, una llibreta i bolígraf, el llibre: Ombres en el temps de Jordi Serra i Fabra, i un ¡POD !!!

Ressenya; L'art de ser normal

Autora->Lisa Williamson

Número de pàgines->410
Títol original->The art of being normal
Idioma-> Català
Editorial->Fanbooks
Frase/s preferida/s->-Però si "normal" és una paraula ridícula! Que potser vol dir alguna cosa?
Sinopsis->Una història sobre la lluita per la normalitat de ser diferents. Què significa, per a tu, ser «normal»?
En el seu primer dia de curs, en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de la classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David, el raret de la classe. Els secrets, però, són difícils de guardar...

OPINIÓN PERSONAL 

L'art de ser normal, haig de dir que és el primer llibre que m'he llegit sobre els transsexuals i com es senten i viuen. I haig de dir que m'ha agradat moltíssim!

La portada ja et dóna molta informació de l'argument de la novel·la, igual que el primer capítol. I la veritat és que jo em pensava que només seria això, un noi que vol ser noia i com ho descobreix, etc, etc.

Però NO, el llibre costa de dos protagonistes en David i en Leo, i es van tornant per narrar l'història des de dos punts de vista diferents. En David que per la seva part no sap ben bé on es fica, i jo l'he vist un personatge una mica innocent, però no amb excés. Al final li agafés estima.

Els que no em van fer el pes van ser els seus dos millors amics, però l'Ess em pareix maravollosa, li falta alguna cosa però que hi farem.

Després el Leo és un personatge que des del primer moment parèixer que amagui alguna cosa que al final acaba surtin a la llum, i en aquest moment, podríem dir, que l'amistat d'en Leo i en David realment comença. 

El Leo ha estat un personatge que m'ha agradat especialment, perquè m'ha donat la sensació que se'l podia entendre més que al David. I no només perquè tinga un aire a personatge de Skins, massa fan XD. 

Fanart d'en Leo i la Kate

El llibre tracta tots els temes en bastant realisme. I el final es queda bastant obert, i m'ha agradat la forma que ha tingut de concloure, però una part de mi volia que els protagonistes acabessin d'una forma una mica diferent, em segueix agradant moltíssim.

4,5/5

Ressenya: El chico de las estrellas

Autores->Chris Pueyo

Número de pàgines->207
Títol original->El chico de las estrellas
Idioma-> Español
Editorial->Destino
Frase/s preferida/s->Imposible de escoger
Sinopsis->¿TIENES EL VALOR DE SER TÚ MISMO? PORQUE NO HAY CURA PARA DEJAR DE SER QUIEN ERES.
Érase un niño que jamás vivió más de dos años seguidos en una misma casa, por lo que decidió pintar las paredes de todas sus habitaciones con estrellas. Su rechazo al colegio y una familia inusual le empujarán a emprender un viaje donde no todo serán constelaciones y pedirle deseos a la luna. Es hora de bajar al barro, equivocarse con una princesa y terminar encontrando un príncipe…¿o no? Sus ansias de libertad, tres antídotos de supervivencia y unas botas plateadas le acompañarán por un mundo muerto donde los sueños llegan descalzos y despeinados a Ninguna Parte.

OPINIÓN PERSONAL 

Abans de començar la ressenya oblida tot el que saps del llibre, la portada, el booktrailer, TOT. Perquè fins i tot si la portada o el booktrailer semblen d'un llibre més encaminat cap a la novel·la romàntica, aquest llibre no ho és.
Aquest llibre parla sobre una infància robada, sobre una adolescència difícil i el punt més important, tracta sobre la vida de l'escriptor.

El llibre ens conta d'una manera poètica i curiosa la vida del Chico de las Estrellas i les persones més importants de la seva vida: La Dama de Hierro, La Arquitecta de Sonrisas, el Trompetista de la Tormenta... I els moments en què ha estat més feliç, més confós o més trist. I és que el llibre no està estructurat de cap manera, sí que pot seguir una mica un ordre cronològic, però hi ha un capítol (No et penso dir quins ;) ), que està COMPLETAMENT escrit amb minúscules, un altre que surt de la història i et conta una cosa que l'hi acaba de passar, i molts moments en què parla amb el lector, li fa promeses i li fica nom. I està absolutament tot el llibre imprès amb tinta de color BLAU.

Sobre la trama només haig de dir que aquest llibre és com una tireta, hi han dos formés de traure-la:
1) Ràpidament, i que tot el dolor, l'alegria i tots els sentiments que et produeix passin de cop i estar preocupat pel dolor o 2) A poc a poc parant a cada capítol i sentit el dolor o l'alegria de cadascun. Perquè aquest llibre barreja tota classe de sentiments i quan l'acabes només desitges que El Chico de las Estrellas sigue feliç.

És un llibre molt emotiu, ràpid de llegir i original.5/5