La veritat nose que és aixó...

Acavo de vindre de una festa amb els meus amics. Sense alcohol i amb molta música interpretada per nosaltres, la pel·lícula de 'scary movie V' i molta risa tonta. El resultant d'aquesta boija mescla és el següent (sense saver el que és espero que hos agradi):

Aquests dies de Halloween/Castanyada i Tots Sants, són uns dies que ens donen una excusa per a reunir-te en la família, celebrar i tornar-te boig amb els amics. Són dies per ficar-te al dia de la vida de tothom. Són dies per riure amb la por i plorar amb el riure.

Tot comença quan es sent un soroll, el punyetero soroll que et fa sortir del sofà on estàs menjant crispetes amb el teus amics, i anar a obrir la porta. I com no, el més cagat de tots va a obrir la porta. Quan l’obre el seu germà petit pega un salt i crida per espantar-lo.

-Quim, no pots entrar al soterrani- quin clixé clar que estem al soterrani- li diré a la mama i portarà la colònia!!

El xiquet sen va corrents com si hages vist un fantasma (és una broma molt dolenta però necessària).

Quan hem acabat de vere la pel·lícula, ens dispersem uns juguem a un joc avorrit de taula i els altres estan cantant, fent intents de ball i tocant el piano i la guitarra elèctrica que ens ha donat el pare de l’amic al qui li estem destrossant la casa.

-He! Idea en marxa! I si anem a pegar una volta pel bosc de darrera la casa.- bosc, perquè no sempre hi ha un bosc (el planeta s’està desforestant massivament, però sempre hi ha un bosc).

-Claró, no ens pot passar res dolent. Fa més de d’un mes que van pillar a l’assassí psicòpata, es supersegur!- va que s’animi la festa, l’assassí que no falti!

-Com?!Que?!

-No te ho has cregut no?

-Ja saps que no m’agraden aquest tipus de coses.

-Haver sortim o no?

Es produeix l’intercanvi de mirades, acabem de proposar a anar a donar una volta per el bosc del darrere de la casa, només amb la mala il·luminació dels nostres telèfons descarregats, no contem que hem dit que no pot passar res dolent, hem fet la broma de l’assassí psicòpata i un de nosaltres està a punt de cagar-se als pantalons (crec que aquest serà el primer en mori, s’ha de portar el clixé fins al final, no?). Millor idea no podíem tenir, que estem fent encara dins de casa?!

I al cap de cinc hores perduts als boscos, només dos de nosaltres tornem amb vida, els cossos dels altres quatre es van trobar al matí següent devorats per ‘’animals’’, però el d’un (clarament) no es va trobar mai. Els dos que vam quedar vius, afectats per les circumstancies i creien que algú ens seguia ens vam distanciar. Jo hem vaig mudar i ell va ser ingressat un manicomi.

O era al reves? 

La veritat és que no me’n recordo bé. Fa més d’un any que estic hospitalitzada per un ridícul trastorn psicòtic de la personalitat amb tendències agressivoassessines (suposo que s’escriu així) o no se quina tonteria.

I vosaltres que heu fet aquesta misteriosa nit??

CARTA

Hola Emma,
Avui has protagonitzat un dels moments més graciosos del jove curs i sincerament se que estàs malament, que el cop ha estat fort, però es que ha estat molt graciós.
                                         

vale, se que no ha estat així, però XD...

Continuant en la carta: no em caus bé, ets el tipus de persona que no hem cau bé. Però se que és marejar-te per un cop (gràcies a la meva àmplia experiència) i se que senta malament que la gent s'en riga (tos mal dissimulada). Així que des d'aquest blog amagat entre cents et desitjo que et recuperes i espero que tornes el dilluns tan simpàticament creguda com sempre.
I moltes gràcies per parar tota l'última hora, perquè t'havies marejat, gràcies.

Et desitjo els meus millors-pitjors desitjos entre pseudònims.

BOOKTAG#2

CASTELLER

Avui per Santa Úrsula, la meva família i jo hem anat a Valls. I hem vist a una Colla Vella: històrica i a una Colla Jove genial!!

I una casa que m'ha encantat ha estat l'ambient a la plaça, la gent cridant quan la Vella descarregava o sense respirar quan la Jove ha descarregat el 3/9 per primer cop a la plaça.

I com és una tradició tan catalana (ara ho fan els xinos, però no són més que uns copions XD), crec que es mereixen un booktag.

4/9 net de la Vella

L'enxaneta

Llibre d'extensió curta, però que t'hagi encantat i emocionat

Mel llegiria un miló de cops. Té un final molt trist, però hem va emocionar les tres històries que es van contant al llarg del llibre. La de la malaltia de Marina (i la seva mare), la del dolent (ara mateix no recordo el nom i no vull dir cap burrada) i la de Marina i el protagonista.

LA PINYA

Llibre amb un munt de personatges, i que t'hagi enamorat cada un d'ells

Val, potser no té tants i estic fangiling una mica. Però qui no es va emocionar quan va llegir que Neville no era només el xiquet regordet que tot li sortia malament, o quan va saber la veritat d'Snape (inclús t'ho deixa clar al primer llibre). I a mi hem va enamorar cada un dels bastants personatges que té la col·lecció.

COLLA VELLA

Llibres que t'hagis llegit fa temps, que t'hagin encantat i "llegit mil cops".

És el llibre de la meva infància i mai hem cansaré de llegir-lo. Crec que no cal més. Simplement fantàstic.

COLLA JOVE

Llibre que t'haigis llegit fa poc i del que thotom en parla.

Potser el meu cercle d'amistats lectores estem (com diem nosaltres) la "febre Green". I no parem de parlar dels seus llibres. I la veritat és que aquest llibre està amb pausa, però queda bé aquí.

GRALLES

Moment d'un llibre en el qual ja saps que passarà o com acabarà.

La veritat és que el vaig endevinar quasi tot. No sabia que serien aliens, però el final s'olorava d'una hora lluny. L'únic que hem fa ràbia, era que al final no deixa clar (s'entén, però jo vull la meva conclusió) qui és la mare del protagonista (secundari) o que és el protagonista (secundari), perquè si la meva teoria és correcta sobre la mare, per lo mínim jo hem vaig preguntar que seria ell.

I crec que haig de nominar a algú a que faige aquest booktag. Així si Aina Li d'històries trobades té temps i el val fer, les cartes estan damunt la taula.

PD: Per si no es nota, sóc de la Vella :D.

Hem vas dir...

Entre la nit artificial

que entrava per la meva finestra,

hem vas prometre que et quedaries fins al fina.

Hem vas dir que tot es començaria a enlairar.

Els teus ulls hem miraven diferent,

com si tot hagués canviat.

Tu ja havies pensat en marxar.

Potser tot me ho havia imaginat.

La teva ultima nit al meu costat,

les teves ultimes paraules, hem van fer mal,

no eren les primeres, ni les ultimes.

Però era un final massa dur per a una història

que no podia continuar.

Dormi en ganes de no despertà.

Potser era hora de continuar.

Una dura història, amb un dur final,

però la llum es comença a obri pas

entre la fosca nit artificial.

És hora de continuar,

Inclús si no et reconec al mirall,

perquè hem vas prometre

que no era el final, perquè potser algun dia tornaràs.

Aquí t'espero a l'altra banda del mirall.

                                                                                          Yk

CAÇADORS D'OMBRES: CIUTAT DE LES ANIMES PERDUDES

ressenya

 
Ja només hem queda un llibre per acabar la col·lecció! I aquest m'ha deixat amb el cor a un puny. L'únic que m'ha desconcertat una mica ha sigut l'últim capitulo que jo (personalment) l'hagués ficat com a primer del següent. Però per la resta és un molt bon llibre, al principi una mica lent, però quan arranca arrasa amb tot i tots. A la part de la batalla és tot al mateix temps i jo hem vaig quedar: no pot ser! Que?! I tornar a llegir el paràgraf per acabar d'assimilar el que passava. Espero que el final sigui igual de bo i no deixi tantes coses a l'aire!

 4/5

La casa fosca

En un lloc molt llunyà hi havia un nen, un nen molt feliç. El petit nen vivia a una casa molt gran amb el seu pare, la seva mare i el seu germà gran.

El nen era feliç, tenia molts amics, jugava molt amb ells i ells l'apreciaven molt.

Un dia la mare del nen va anar al metge, nessessita una poció, una pocio per jugar més amb ell, ès això el que la mare diu i el nen s'en va a jugar.

Mentres el nen jugava amb el seu germà el pare els crida i els diu què és hora d'entrar a casa. El pare està trist i el seu germà li pregunta per la mare, el nen no anten el perqué. El pare els diu que la poció de la mare ha deixat de fer efecte i que la mare no jugar més amb ells, i ja no els contarà més contes. El germà gran corre a abraçar al seu pare i plora amb ell, el petit deixa de somriure, i plora per primer cop, plora.

El germà gran i petit s'abracen durant molt de temps, permaneixen un al costat del altre, però el germà gran ha de sortir de casa i en torna de tant en tant. El pare està al jardí sentat a una cadira.

El nen mira per la finestra i veu als seus amics, estan molt preocupats, volen entrar a casa, però el nen no els deixa, i ell sult l'entrada, els seus amics l'abracen, molt fort, les seves abraçades li tapen les ferides per un instant i el nen somriu per primer cop des de fa temps. Els seus amic el miren, el miren diferent i ell saps que el seu somriure ha canviat. Els amics el diuen d'anar a jugar i ell torna a casa.

Els amic del nen no s'han mogut de la finestra des de que ell ha entrar a casa, el nen vol jugar, però el fa por sortir de casa. "A casa estàs sol i trist. Si vols pots venir al jardí on pots jugar, però també estaràs trist o pots sortir de sortir de casa on pots somriure i des d'on sempre podràs tornar a entrar. Surt i somriu." Era l'última frase d'un conte de la mare.

El nen va sortir de casa, va somriure als seus amics i van anar a jugar, els amics del nen el cuidaven i sabien que no era feliç com abans, però que era feliç.

Nen no tan nen tornà a casa després de jugar i es sentà al jardí amb el seu pare, que de tant en tant amb el seu germà gran tornaven a entrar a casa i en tornaven a sortir.

Yk

BOOKTAG#1: Tornar a l'escola

Hola dear ink! Avui he obert el blog i no se com tenia quasi 20 visites, pot ser poc, però no n'esperava cap!! (No t'emociones, poden ser coincidències, espero que no XD).

Segueixo alguns blocs de llibres i he vist aquest 'tag' i hem va fer gràcia. Es tard, però millor que mai.

Es tracta de relacionar llibres amb els següents temes, sobre la tornada a l'escola, està a 'llibres i altres'.

    -LLENGUA

-MATES

-CIÈNCIES

-HISTÒRIA

-ART

-TEATRE

-MÚSICA

-BERENA

-L'AUTOBÚS DE TORNADA A CASA

-PUNTS EXTRES

I fins a qui el meu primer booktag i si algu sel llegeix hem faria molta ilució que escriges un comentari en la seva opinió.

                                                                                                          Yk

  

El meu wattpad

Aquesta és un tros de una petita història que crec que s'està materialitzant al wattpad:

Llegué a casa y les conté a mis padres que tenía una fiesta se alegraron muchísimo, yo diría que demasiado. Pasaron las horas y seguían hablando de que fuera simpática y que me divirtiera, que me 'soltara la melena'. Eran las ocho y me fui a mi cuarto me puse una camisa de manga corta lisa de color amarillo y unas mayas negras, (yo no era delgada ni alta, pero me pareció que me quedaba bien), me recogí mi pelo largo, marrón y rizado en una trenza como un personaje de mi libro favorito, me puse las lentillas que me dejaban los ojos claros y nos marchamos a la fiesta. El camino a casa Marta fue igual que en casa, pero mi madre tenía un concepto diferente de hacer amigos, me dijo que fuera yo misma (¡como funciona tan bien!) y que lo que lleva a era soso y no me quedaba del todo bien, pase de la discusión de siempre, de dije que vale, que la próxima vez y me puse los cascos.
Llegamos a la fiesta, me dejo en la puerta con un diviértete y se fue. Una Marta medio borracha me abrió la puerta (¡no eran ni las 21:30!), me enseño la casa, me dijo si quería cerveza, le dije que no me dio un baso de agua, me llamo aburrida entre dientes y se fue. Yo me quede en el salón pensando en mis cosas y esperando a que pasara alguna cosa. Eso no tardo en pasar, Sarah se me acerco (llevaba su pelo largo, liso y pelirrojo con una coleta alta, sus ojos azules medio rojos y con una blusa blanca y pantalones cortos.
- ¿¡Vas drogada?!- le pregunte
- ¡Qué! No, solo he bebido un poco de cerveza, me ha empezado a doler la cabeza y me han dado un ibuprofeno. Y ahora tengo ganas de vomitar.
- Mejor vamos al baño, te acompaño.
- Vale, gracias- casi no se podía levantar la ayude y caminamos como pudo.
De camino nos encontramos con dos de las amigas de Marta que llevaban una cámara y nos enfocaban.
- Apagad esa cámara... ¡Ahora!- les dije
- ¿O si no qué?- no paraban de reírse
-...- se me subieron lo colores a la cara, no savia que decir.
- Nos lo imaginábamos, ahora...- y en ese momento Sarah les vomito en todos los zapatos, no pude contener la risa y corrimos ácida el baño mientras nos insultaban.
Dentro del baño Sarah no paro de vomitar durante diez minutos.
- Gracias- me dijo cuando salió.
- De nada, se te veía muy mal, ¿por qué estabas con ellas?
- No lo se, no quería quedarme sola el último día.- respiro profundamente- ¿Por qué se meten con nosotras que les hemos hecho?- dijo cayendo al suelo y empezando a llorar.
- No lo se... Supongo que porque somos diferentes, no? Es lo que dice todo el mundo.- eso no la animo mucho.
- ¿Y que culpa tenemos de eso?
- La verdad, ni puta idea- se le escapo una sonrisa- Son idiotas no le des más vueltas- río un poco y se seco las lagrimas.
- Enserio gracias, no res tan mala como dicen, siento si alguna vez te dije algo.
- Gracias... Eres la primera persona que me pide disculpas.
- El mundo se merece más personas como nosotras ¿no crees?- las dos nos reímos a Carcajadas de ese comentario.
******************************************************************************
Espero que algú disfrute de aquesta no-novel·la, a mi aquest tros m'agrada, la resta té trossos són tristos i alegres.

Entrada invisible

Millor tard que mai.

El desig d'escriure sobrepassa fronteres no marcades i m'impulsa per escriure a un lloc, entre milers, a un lloc on el major dels crits es torna en les més silencioses paraules. Millor tard que mai, escric sense pensar perquè si penso no escriuré.
Entre els llibres trobem mons que mai existiran, però que existeixen, curiós oi?

Només entre les pàgines que creen, les que creo i les que modifico està el que s'amaga a simple vista.

Infinit internet, finita pàgina amagada a les ombres, gràcies per rebrem en els teus braços de tinta invisible!

                                                                                                                                      YK