CONTES A CAU D'ORELLA

L'impossibilitat d'un amor és tan gran com nosaltres mateixos creiem. I la mateixa situació es dóna amb la seva possibilitat.
Però és el que pensem quan tenim a la persona estimada davant mateix dels nostres ulls?
Aquella persona que fa que el teu món es descol·loqui i que les mil i una metàfores que omplen els llibres romàntics és tornin realitat. I les persones tímides es tornen valentes i les valentes tímides. Tot gràcies al meravellós poder de l'amor.

Però de tant en tant l'amor fa que una persona tímida perdin completament la capacitat de controlar-se i de palar quan la persona que li fa pensar en la possibilitat de l'amor s'apropa  i la persona tímida només surt corrents i aquest es torna impossible.
Aquesta és una de les mil històries:

No podem estar més lluny que quan estem al costat i el cos em tremola, perquè no et puc tocar. Tu escoletes la teva música que et neges a compartir i jo escolto la meva, depriment.
Queda menys d'una hora per a què l'autobús pari i marxem cadascú a la seva casa a recuperar l'energia que hem perdut amb el dia d'excursió. Són passades les deu de la nit i tu ja dorms, mai has sigut una persona de nit. Això m'agrada, perquè per a mi és impossible adormir-me.

Penso en com podria dir-te que t'estimo, en com reaccionaries i si em correspondries.
Però les idees marxen tan de pressa, com la terrible veu que sempre em molesta em diu el que possiblement és veritat:
Mai et llançaràs. No tens el suficient valor, mai podràs saber la veritat. Perquè el teu amor és impossible.

I entre aquets pensaments repetitius m'adormo al teu costat.