Ficcions.cat

Hi havia una vegada dos amigues que van decidir escoltar a l'hora de català. A una li agradava escriure, a l'altra no.
La mestra els anuncia el concurs de ficcions.cat. El primer premi a les dos encantà.
El dos amiges queda i a escriure es van ficar. La sang més dolça que la mel com a principi van triar. Com 'aligual' es van registrar i Si et trobem... a la història li van ficar.
La història a poc a poc va començar, mitja pàgina el primer capítol arribar, però el segon sense fi els va semblar. Tot d'una ja era hora de plegar.





P.D.: I vosaltres hos heu incrit? Com es diu la vostra història?

Ink-recommendations

Avui porto una entrada per a recomanar-vos una cançó trista i l’ebook.

Sau, potser la cançó no t’ajuda, potser et fa plorar, però com diu la meva mare és millor traure tota la pena fora i és la meva forma, potser cruel i poc eficient, d'ajudar-te. Perquè estem tots amb tu, i amb la nostra penosa i poc eficient forma d'ajudar-te ho volem intentar igualment. I si no set passe saps que sempre tindràs a Peix per aquests casos ;).
I la veritat és que fins i tot trista està cançó és molt bonica i és una de les meves preferides.

Jo al principi dubtava si comprar-me un ebook o no, però quan mel van regalar i vaig començar a descargar-me llibres com una loca, ara no se que faria sense ell. La cosa que més em va fer dubtar va ser que l’ebook no podia reemplaçar el paper i la sensació de passar les pagines que tenen el llibres, per no parlar de la meravellosa olor que fan.

Però aconsegueix una cosa molt pareguda, la seva pantalla no és com la de un mobli o tauleta, la seva és com més dura i te un tacte més agradable, no set cansa la vista si et passe tot el dia llegint i la bateria és la cosa més inesgotable del món. Simplement és fantàstic, fins i tot si no supera el llibre a paper s’aproxima bastant.

I vosaltres teniu un ebook o voleu a comprar-ne un?

Ressenya: Los diez negritos

Autora->Agatha Christie
Número de pàgines->165
Títol original-> the ten little nigers
Idioma-> Castellà
Any de publicació->1939
Frase/s preferida/s->*Siempre damos por sentado demasiadas cosas*
Sinopsis-> Diez personas reciben sentadas cartas firmadas por un desconocido Mr. Owen, que las invita a pasar unos días en la mansión que tiene en uno de los islotes de la costa de Devon. La primera noche, después de la cena, una voz los acusa, de ser culpables de un crimen. Lo que parece ser una broma macabra se convierte en una espantosas realidad cuando, uno por uno, los diez invitados son asesinados en un atmósfera de miedo y mutuas recriminaciones. La clave parece estar en una vieja canción infantil: 'Diez negritos se fueron a cenar, uno se ahogó y quedaron nueve. Nueve negritos trasnocharon mucho, uno no despertó, y quedaron ocho...'.

OPINIÓ PERSONAL

És un dels clàssics d’Agatha Christe i quan el baix veure a la botiga del ebook no vaig pensar-ho dos cops i mel vaig descarregar. La meva mare me l’havia recomanat molt i és un llibre que ella s’havia llegit de petita.

L’història comença presentant als vuit protagonistes que van en tren cap a la Illa del Negra i t’explica una mica la història de l’illa i perquè els personatges hi van de camí.

Quan arriven a l’illa comproven que només hi han dos persones més amb ells, el matrimoni de criats, i que l’anfitrio (U.N. Owen) encara no ha arrivat.

Quan els deu estan sopant la primera nit sona una gravació que els acusa a tots d’assassinat.

Al acabar la cinta els deu queden molt xocats i fan una especie de reunió i cada un d’ells explica la relació que tenia amb la persona que la cinta els acusa d’assassinar.

I al acabar la reunió un d’ells mor per un verí a la venguda, al matí següent la dona del criat no és desperta i així succecivament van morin com la una cançó infantil que hi ha penjades a les seves habitacions.

I cada cop que un dels personatges mor desapareix una figuereta que hi ha a la sala d’estar, el que fa que els protagonistes es fiquin nerviosos i es vagin acusant els uns als altres fins que només queden dos persones.

Al final l’ultima persona que queda és torna completament boija i mort com diu la canço com tots els altres.

Es un llibre molt curiós perquè Mr. Owen és un d’ells, però tu no sospites d’ell, perquè no és ni el primer ni el últim en morir i a mi personalment m’ha sorprès *spoiler* que Mr. Owen fos el jutge *fi de l’spoiler*.

4,75/5

és un llibre molt bonic per passar l’estona i penar, i el qual te un final molt sinistre.

Club Adopta un Blog

Hola!
Hoy traigo una pequeña entrada para unirme a una iniciativa que me pareció genial desde el momento en que la vi en Joanna's Books.
La iniciativa es de Yurika Sekai y para más información aquí.


                                                                 baner de la iniciativa:

Ressenya: El destello

Autor->James Dasher
Número de pàgines->459
Títol original-> The Maze Runner: the kill order
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2012
Frase/s preferida/s->*Aveces puedes tomarte en serio los rumore u las habladurías. Normalmente se trata de un estúpido zopencco, pero cuando la maypría de los rumores dicen lo mismo, más te vale espabilarte y prestar atención.*
Sinopsis-> ASÍ ES CÓMO LA VIDA DE MARK EMPEZÓ A DESMORONARSE: PRIMERO fueron las erupciones solares, que mataron a millones de personas, entre ellas a su hermana.SEGUNDO, las inundaciones, escasez de alimentos y un calor insoportable. TERCERO, los supervivientes decidieron salvarse... a toda costa.CUARTO, ahora un virus ha empezado apropagarse. Nadie sabe sus orígenes ni el remedio, sólo que produce la locura y cosas peores. Ya le han puesto nombre. Lo llaman el Destello.

OPINIÓ PERSONAL

La veritat és que aquest (en la meva opinió) és el llibre més fluix dels que me llegit de James Dashner. Pensava que em sorprendria i estava molt emocionada per poder saber més sobre un dels meus personatges preferits.

Aquest llibre ens explica la història d'un grup de supervivents de les erupcions solars. Està contada com en el corredor del Laberinto des del punt de vista d'un del grup, Mark. I ens explica, tot el que han de fer després de què contamín el seu campament amb un virus letal, però també t'explica el que van haver de fer després de les erupcions solars través dels malsons de Mark. I aquest detall de les històries paral·leles m'ha agradat molt, perquè pots veure per tot el que han passat, mentre els protagonistes es van torna'n bojos per culpa del virus.

 I un detall que m'ha emocionat és que a part de què es van torna'n tots bojos no paren d'ajudar a una xiqueta immune a arribar fins a un lloc segur.
I un dels detalls que més m'ha sorprès és que el pròleg i l'últim capítol estan contats des de el punt de vista de Teresa i com coneix a Thomas i una petita part de la història de Thomas (Stephen). I t'ajuda a comprendre perquè fan el que fan a la trilogia, perquè Teresa (Deedee) era la xiqueta que Mark i els altres van rescatar.



                                     

3'25/5 

es un llibre bonic (en algunes parts terrible, marca Jmaes Dasner), però no m'ha acabat d'agradar tant com la trilogia.


P.D.: Segon llibre del repte dels llibres de colors! Taronja fet XD!

Ressenya: El corredor del laberinto: La Cura Mortal

Autor->James Dasher
Número de pàgines->449
Títol original-> The Maze Runner: the death cure
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2011
Frase/s preferida/s->*Por favor, Tommy, por favor*  *CRUEL es buena*
Sinopsis-> «MÁTAME. SI ALGUNA VEZ HAS SIDO MI AMIGO, MÁTAME». Desde hace tres semanas, Thomas vive en una habitación sin ventanas, de un blanco resplandeciente y siempre iluminada. Sin reloj y sin contacto con nadie, más allá de las tres bandejas de comida que alguien le lleva a diario (aunque a horas distintas, como para desorientarle). Al vigésimo sexto día, la puerta se abre y un hombre le conduce a una sala llena de viejos amigos. —Muy bien, damas y caballeros. Estáis a punto de recuperar todos vuestros recuerdos. Hasta el último de ellos.

                                                      OPINIÓ PERSONAL

*ATENCIÓ SPOILERS*

I aquí va la meva primera ressenya per al desafío libros de colores:

Aquest és un dels llibres que vols acabar, però no vols acabar. És un final (literalment) explosiu per a aquest trilogia, que sincerament m'ha encantat.

Jo sincerament estava completament spoilejada, i sabia qui moria, etc, però igualment et donen ganes de tirar el llibre per la finestra per les coses horribles que passen a les pàgines 352 (250) i 440 (337).

aquest ets tu quan acaves la pàgina 352.

Però em va sorprendre la reaparició d'un antic personatge que desitjava pensava que estava mort, però al final m'ha acabat, no agrada'n, però tampoc em repel tan com al final del primer llibre, com l'aparició de molts elements d'aquest.

El llibre crec que dona uns quants girs argumentals, bastant xocants per al lector, per exemple, el personatge de Newt és més complex del que pareix i en aquest llibre ho demostra fins al final. També en el moment en el que confies en el 'brazo derecho' (en la meva opinió) és torna contra (no els ajuda com els tindria que ajudar) Thomas i els demes 'inmuns' i provoca la mort del meu personatge preferit.

Perfavor que l'adaptació sigue bona!

I aquest llibre com els altres dos acaba amb un correu de la ministra Paige a CRUEL, però aquest és l'últim correu, perquè al final Thomas ha aconseguit desmuntar CRUEL i està sa i estalvi a un bosc amb Minho, Brenda (per la meva desgracia) i els demés, i representa que d'aquí en endavant crearan una nova societat, etc.

5/5

per a mi aquest és un llibre que m'ha encantat, no és perfecte, però crec que inclós sent molt creuel i que et fa plorar és mereix un 5, perquè ja tinc ganes de torna-lo a llegí.

Proposits *2016*

Hi dear ink!
Estic veient molts reptes literaris (suposo que es diuen així) i a qui van els que m'han agradat més i espero complir.

1-Desafío libros de colores: organitzat per Book Eater (entre l'1 de gener fins al 31 de desempre)

La idea principal és llegir-se 13 llibres on el color que predomina a la portada siguin els següents:

Groc, Taronja, Roig/Vermell, Rosa, Morat, Blau clar, Blau fosc (la cura mortal, ressenya amb procés), Verd clar, Verd fosc, Marro, Blanc, Gris i Negre.

És compatible amb qualsevol altre repte com:

2- 1 book, 1 coin 2016 organitzat per La chica que leía en cualquier lugar (entre l'1 de gener fins al 31 de desempre)

Consisteix en que cada cop que llegeixes un llibre poses una moneda del valor que siga dins d'un pot i així tens un petit estalvi per poder comprar més llibres, no és absolutament genial? XD

I per acabar me proposat fer els alguns dels 52 retos de escritura de el libro del escritor. Però faré alguns com una història continua, avere que surt.

Teniu alguns reptes literaris per a aquest 2016? Quins?

Bon any 2016

Hola!
Vale estem a 2 de gener i potser és una mica tard. Però com em feia il·lusió felicitar-vos el nou any amb un text propi... Millor ara que d'aquí 3 messos ;)

Estava al terrat de l’edifici i feia fred. Estàvem a meitat hivern i aquell era el primer dia que feia fred. Jo nomes portava una camisa de màniga curta sense saber el perquè, em moria del fred.

El terrat estava decorat amb uns simples testos amb roses i de sobte es sent com un comença a caure i xoca al terra més ràpid del que pensava. Em giro per veure qui ha tirat el test. Davant meu hi ha una noia d’esquenes mirant tranquil·la com el test es trenca al xocar amb el terra. M’apropo per poder saber qui és i em dono compte de que porta el seu cabell llarg i rissat recollit amb una cua. I amb el seu abrig llarg de cuir i els seus texans foscos acabats amb unes botes altes pareix d’una altra època.

M’apropo a ella i la crido:- Andrea?- el seu nom em surt sense tenir que pensar i ella és gira.

-Hola!- em saluda amb un gran somriure i amb la mà s’aparta els pels de la cara per tornar a mirar al buit- Es curiós com solia tenir por a les altures, no?

Es gira i em mira amb uns ulls plens de llum i en la cara més tranquil·la que li he vist mai.

Agafa el tulipa que tenia a la mà in el deix caure al buit entre els edificis, en l’altra mà agafa la meva,  fa un pas enrere i els dos comencem a caure, ella encar amb el somriure als llavis.

-Pau desperta!- els seus crits em fan caure del llit i despertar-me de cop.

Yk