Ressenya: Sense Ales l'Esfera

Autora->  Muriel Villanueva i Roger Coch (Muriel Rogers)

Número de pàgines->330
Títol original->Sin Alas, La Esfera I
Idioma-> Català
Editorial-> grup62
Frase/s preferida/s-> El Niu, una ciutat amb límits mortals, una gàbia per a ocells sense ales. 
Sinopsis->Un món perfecte tancat entre barrots invisibles. Una jove única destinada a trencar-los.
La Kala descobreix que el seu millor amic, el Beo, ha desaparegut. Després d’una cerca estèril en la realitat, decideix entrar a buscar-lo al món virtual, al Joc, per a ella, encara, un entorn desconegut. Els seus primers passos la portaran fi ns als Pirates, hackers que creen mods (modifi cacions del sistema) il·legals i que sovint segresten gent, encara que l’ajudaran a veure qui és l’enemic veritable, l’Antivirus, i quin és el sentit últim de la seva existència: resistir els abusos del Poder. Per confi rmar que ella és la triada, i empesa per la proximitat del perill, haurà de lluitar contra l’Antivirus des de dins. La Kala mai s’hauria imaginat tot el que descobrirà al Joc i la importància que ella hi sigui a dins. Comença la batalla.

OPINIÓ PERSONAL

Sense Ales és la primera part de la trilogia de L'Esfera, que ens conta l'història de la Kala, L'Única, en un món futurista on els humans viuen a una 'cúpula' sobre els núvols i la manera de viure ha canviat radicalment, però ha canviat a 'millor'. Els humans viuen tranquil·lament i de tant en tant es connecten a L'Altra Banda, un lloc que vindria a ser un joc virtual de realitat augmentada al qual la Kala odia connectar-se, però passa quasi tot el llibre connectada en cerca d'en Beo, el seu millor amic.

L'argument del llibre (i la portada, m'encanta la portada) van ser el que em va cridar l'atenció, vaig pensar que tindria un estil Matrix, però no. La història en si és bastant previsible, en tots els seus aspectes, excepte en l'última pàgina que crec que no sabien com acabar i van pensar que tirar la casa per la finestra seria una bona idea.

Sobre els personatges: son tos bastant plans exepte en Ter, el llibre m'ha deixat en ganes de saber més sobre ell. I la protagonista ha arribat a cansar-me, hi ha alguna cosa d'ella que no arriba a caurem bé. Només he arribat a comprendre-la a l'última part de la història, encara així m'ha cansat.

No se si arribaré a llegir-me Les Ales d'Ícar (l'Esfera II), però si ho faig serà gràcies al final descabellat (tinc curiositat per saber com ho arreglen, peruque pinta com la segona part del Corredor del Laberinto) i per en Ter.

És una lectura fàcil ientretinguda, però que no arriba a més.

2'5/5