Aquella època amb olor de Cafè. A la qual tothom perd centenars d'hores de son, per no haver estudiat abans.
Època de crits i plors als exàmens i al seu lliurament. Quan les classes són carniseries i milagrosament tothom aprén a parlar baixet. Una època de terror per als que estudien, una època de tranquil·litat per als que ho tenen tot clar i per als que no tant, i una de depressicó per als que a pesar de l'esforç no ho acansegeixen. Ànims ! The worst is yet to come!
Però la tranquil·litat de tornar respirar calmadament, quan tot s'ha acabat val els hores i els decepcions que hem hagut de suportar .
La promesa incomplida de què estudiarem més i l'emoció de gaudir la llibertat passatgera . Perque aquesta és la vida de l'estudiant , decepcions, altabaixos i no parlem d'amors i desamors! Tot és massa difícil , Tot és massa bonic.
Fins una altra dear ink.
Hola Izzy,
ResponderEliminarQuina gran veritat!! I justament d'aquí res jo començo la meva època d'exameens. Ja tinc ganes que hagi passat per experimentar la llibertat de després!
Petons!!!