La veritat nose que és aixó...

Acavo de vindre de una festa amb els meus amics. Sense alcohol i amb molta música interpretada per nosaltres, la pel·lícula de 'scary movie V' i molta risa tonta. El resultant d'aquesta boija mescla és el següent (sense saver el que és espero que hos agradi):

Aquests dies de Halloween/Castanyada i Tots Sants, són uns dies que ens donen una excusa per a reunir-te en la família, celebrar i tornar-te boig amb els amics. Són dies per ficar-te al dia de la vida de tothom. Són dies per riure amb la por i plorar amb el riure.

Tot comença quan es sent un soroll, el punyetero soroll que et fa sortir del sofà on estàs menjant crispetes amb el teus amics, i anar a obrir la porta. I com no, el més cagat de tots va a obrir la porta. Quan l’obre el seu germà petit pega un salt i crida per espantar-lo.

-Quim, no pots entrar al soterrani- quin clixé clar que estem al soterrani- li diré a la mama i portarà la colònia!!

El xiquet sen va corrents com si hages vist un fantasma (és una broma molt dolenta però necessària).

Quan hem acabat de vere la pel·lícula, ens dispersem uns juguem a un joc avorrit de taula i els altres estan cantant, fent intents de ball i tocant el piano i la guitarra elèctrica que ens ha donat el pare de l’amic al qui li estem destrossant la casa.

-He! Idea en marxa! I si anem a pegar una volta pel bosc de darrera la casa.- bosc, perquè no sempre hi ha un bosc (el planeta s’està desforestant massivament, però sempre hi ha un bosc).

-Claró, no ens pot passar res dolent. Fa més de d’un mes que van pillar a l’assassí psicòpata, es supersegur!- va que s’animi la festa, l’assassí que no falti!

-Com?!Que?!

-No te ho has cregut no?

-Ja saps que no m’agraden aquest tipus de coses.

-Haver sortim o no?

Es produeix l’intercanvi de mirades, acabem de proposar a anar a donar una volta per el bosc del darrere de la casa, només amb la mala il·luminació dels nostres telèfons descarregats, no contem que hem dit que no pot passar res dolent, hem fet la broma de l’assassí psicòpata i un de nosaltres està a punt de cagar-se als pantalons (crec que aquest serà el primer en mori, s’ha de portar el clixé fins al final, no?). Millor idea no podíem tenir, que estem fent encara dins de casa?!

I al cap de cinc hores perduts als boscos, només dos de nosaltres tornem amb vida, els cossos dels altres quatre es van trobar al matí següent devorats per ‘’animals’’, però el d’un (clarament) no es va trobar mai. Els dos que vam quedar vius, afectats per les circumstancies i creien que algú ens seguia ens vam distanciar. Jo hem vaig mudar i ell va ser ingressat un manicomi.

O era al reves? 

La veritat és que no me’n recordo bé. Fa més d’un any que estic hospitalitzada per un ridícul trastorn psicòtic de la personalitat amb tendències agressivoassessines (suposo que s’escriu així) o no se quina tonteria.

I vosaltres que heu fet aquesta misteriosa nit??