Ressenya: El corredor del laberinto II: las pruebas

Autor->James Dasher
Número de pàgines->490
Títol original-> The Maze Runner: the scorch trials
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2010
Frase/s preferida/s->*Pero antes se dio la vuelta para ver la lluvia que caía fuera, como si la tormenta por fin hubiera decidido llorar, avergonzada de todo lo que les había hecho.*
Adaptació cinematiográfica-> Pessima 
Sinopsis-> EL LABERINTO ERA SÓLO EL PRINCIPIO. Resolver el laberinto se suponía que era el final. No más pruebas, no más huidas. Thomas creía que salir significaba que todos recobrarían sus vidas, pero ninguno sabía a qué clase de vida estaban volviendo. Árida y carbonizada, gran parte de la tierra es un territorio inservible. El sol abrasa, los gobiernos han caído y una misteriosa enfermedad se ha ido apoderando poco a poco de la gente. Sus causas son desconocidas; su resultado, la locura. En un lugar infestado de miseria y ruina, y por donde la gente ha enloquecido y deambula en busca de víctimas, Thomas conoce a una chica, Brenda, que asegura haber contraído la enfermedad y estar a punto de sucumbir a sus efectos. Entretanto, Teresa ha desaparecido, la organización CRUEL les ha dejado un mensaje, un misterioso chico ha llegado y alguien ha tatuado unas palabras en los cuellos de los clarianos. La de Minho dice «el líder»; la de Thomas, «el que debe ser asesinado».

                                                   

                                                      OPINIÓ PERSONAL

*AVIS* SI NO HAS LLEGIT NI EL PRIMER LLIBRE CUIDADO AMB ELS SPOILERS, IGUAL QUE SI HAS VIST LA PEL·LÍCULA.

Al contrari que el primer llibre aquest no és gens conclusiu i de seguida vols necessites saber més. També una de les principals diferencies és que el primer et deixa en un bon sabor de boca i penses ara tot anirà bé, i aquest et donen ganes de matar a Thomas.

                                       

Jo arrivant al desenllaç

El llibre és una segona part molt bona, però et pot deixar un mal sabor de boca si t'agradava la relació entre Teresa i Thomas. El que li dona un toc al llibre és l'introducció de Thomas i els clarians a un nou món completament diferent del Claro, també està el fet de que apareix tot un nou repertori de personatges: els raros (que són com zombis), Brenda i Jorge i tot un grup nou (o grup B). Aquest grup son com els clarians però amb xiques, han passat pel mateix i només hi ha una persona de l'altre sexe (Aris). El que fa que al principi del llibre Aris s'intercanviï per Teresa i Teresa vagi al grup B i Aris amb els clarians.


                             

La trama en si et manté enganxat en tot moment i hi ha tants girs argumentals que al final t'acabes perdent. I el final és una gran explosió on tot comença a agafar sentit, però (des de el punt de vista de Thomas) et fa desconfiar. I la narració et fica literalment dins del cap de Thomas on pots saber com és sent, que pensa i pots vere els records que va recuperant. Però al mateix temps fa que no estigués d'acord en les seves decisions, o per el mínim a mi m'ha passat.

                                                      4/5

És un  llibre amb una trama original i entretinguda qu et pot arrivar a deixar un mal regustet de boca.