Autores->Chris PueyoTítol original->El chico de las estrellas
Idioma-> Español
Editorial->Destino
Frase/s preferida/s->Imposible de escoger
Sinopsis->¿TIENES EL VALOR DE SER TÚ MISMO? PORQUE NO HAY CURA PARA DEJAR DE SER QUIEN ERES.
Érase un niño que jamás vivió más de dos años seguidos en una misma casa, por lo que decidió pintar las paredes de todas sus habitaciones con estrellas. Su rechazo al colegio y una familia inusual le empujarán a emprender un viaje donde no todo serán constelaciones y pedirle deseos a la luna. Es hora de bajar al barro, equivocarse con una princesa y terminar encontrando un príncipe…¿o no? Sus ansias de libertad, tres antídotos de supervivencia y unas botas plateadas le acompañarán por un mundo muerto donde los sueños llegan descalzos y despeinados a Ninguna Parte.
OPINIÓN PERSONAL
Abans de començar la ressenya oblida tot el que saps del llibre, la portada, el booktrailer, TOT. Perquè fins i tot si la portada o el booktrailer semblen d'un llibre més encaminat cap a la novel·la romàntica, aquest llibre no ho és.
Aquest llibre parla sobre una infància robada, sobre una adolescència difícil i el punt més important, tracta sobre la vida de l'escriptor.
Aquest llibre parla sobre una infància robada, sobre una adolescència difícil i el punt més important, tracta sobre la vida de l'escriptor.
El llibre ens conta d'una manera poètica i curiosa la vida del Chico de las Estrellas i les persones més importants de la seva vida: La Dama de Hierro, La Arquitecta de Sonrisas, el Trompetista de la Tormenta... I els moments en què ha estat més feliç, més confós o més trist. I és que el llibre no està estructurat de cap manera, sí que pot seguir una mica un ordre cronològic, però hi ha un capítol (No et penso dir quins ;) ), que està COMPLETAMENT escrit amb minúscules, un altre que surt de la història i et conta una cosa que l'hi acaba de passar, i molts moments en què parla amb el lector, li fa promeses i li fica nom. I està absolutament tot el llibre imprès amb tinta de color BLAU.
Sobre la trama només haig de dir que aquest llibre és com una tireta, hi han dos formés de traure-la:
1) Ràpidament, i que tot el dolor, l'alegria i tots els sentiments que et produeix passin de cop i estar preocupat pel dolor o 2) A poc a poc parant a cada capítol i sentit el dolor o l'alegria de cadascun. Perquè aquest llibre barreja tota classe de sentiments i quan l'acabes només desitges que El Chico de las Estrellas sigue feliç.
1) Ràpidament, i que tot el dolor, l'alegria i tots els sentiments que et produeix passin de cop i estar preocupat pel dolor o 2) A poc a poc parant a cada capítol i sentit el dolor o l'alegria de cadascun. Perquè aquest llibre barreja tota classe de sentiments i quan l'acabes només desitges que El Chico de las Estrellas sigue feliç.
5/5
Hola IzzY!
ResponderEliminarEl llibre sembla mooolt guay! Potser intento llegir-lo quan acabi amb tots els que tinc acumulats des de fa bastant temps hahaha!
Petoons!