CRÒNICA FICCIONS ‘16

Com porto uns quants dies sense publicar res que no siguen ressenyes i el blog se veu una mica abandonat (entre els exàmens i demés), avui us porto una entrada especial on us explicaré el viatge que vam fer a Barcelona i la experiència de l’entrega de premis Ficcions.

La història de com vam començar amb el conte ja la sabeu i al logo hi ha l’enllaç per si voleu llegir el conte, basat en el principi de: La sang és més dolça que la mel.

***

Com era dijous vam saltar-nos les tres ultimes hores de classes i ens vam dirigir a la HIFE per sortir de Tortosa sobre les 12h i arribar a Barcelona a les 14:30 (aproximadament). Al arribar a Barcelona el autobús ens va deixar a la parada de l’Illa i després de dinar vam aprofitar per anar de compres, etc.A les 16h ens vam començar a dirigir al metro que ens portaria a l’Espai Jove la fontana.

Al arribar i veure aquella sala amb els 98 finalistes (més o menys) tos ens vam quedar molt xocats, no ens esperàvem quedar entre els 98 millors!
L’entrega de premis dels finalistes no van començar fins que van acabar totes les presentacions de les associacions, gent important… La veritat és que no vaig prestar molta atenció a aquesta part, estava massa nerviosa XD.

Només vaig escoltar al que explicava en Mohamed, perquè va ser la història que més em va cridar l’ateció: com va quedar finalista a les primeres edicions de ficcions i va començar a escriure articles d’opinió al diari local…

Al acabar aquesta part ja van començar a cridar als finalistes i cada cop ens anàvem ficant més nerviosos.La primera en rebre el premi va ser Joanarque, segida per Melchorsoluciones, i no ens vam reprimir en cridar quan van sortit a l’escenari (la presentadora es va equivocar amb el seus noms XD).

( a dalt Joanarque i a baix Melchorsoluciones)

Van acabar amb els finalistes i encara no ens havien cridat. La meva companya i jo ens vam començar a alterar perquè anaven a passar a nombrar als 14 millors grups. No ens ho podíem creure (principalment perquè la història la vam fer en gran part per pujar nota i amb una mica de "conya").Però van començar a cridar als 14 millors i van començar per el nostre grup. EM VAIG QUEDAR SENSE PARAULES, mai hauria pensat entre quedar entre els 14 millors i GUANYAR EL PREMI TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE.

Després de donar tots els preims vam passar a fer-nos la “foto de familía”.

El primer premi va ser per la història In Memoriam.
Les dos hores de tornada a casa van ser més tranquil·les, tots estàvem mig adormits i va ser un bon final per a un dia genial :).

Una altra foto de família amb els premis del concurs: un mocador, una llibreta i bolígraf, el llibre: Ombres en el temps de Jordi Serra i Fabra, i un ¡POD !!!