Ressenya 2x1: Los Héroes del Olimpo: El Héroe Perdido+El Hijo de Neptuno (+Anunci concurs)

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->514
Any de publicació->2010
Títol original->The Heroes of Olumpus: The lost Heroe
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Debes forjarte tu propio camino pa que signifique algo.* *El humor era una buena manera de ocultar el dolor.*
Sinopsis->Jason tiene un problema: acaba de despertar y no recuerda absolutamente nada. Piper tiene un secreto: Su padre lleva tres días desaparecido y sabe que algo va mal. Leo tiene un don: siente las herramientas y las piezas mecánicas como parte de sí mismo. Los tres van camino de un internado para chicos difíciles... pero su destino es otro. Cuando Jason despierta sabe que algo va muy mal. Está en un autobús camino de un campamento para chicos problemáticos. Y le acompañan Piper –una muchacha (bastante guapa, por cierto) que dice que es su novia– y el que parece ser su mejor amigo, Leo...Pero él no recuerda nada: ni quién es ni cómo ha llegado allí. Pocas horas después, los tres descubrirán no solo que son hijos de dioses del Olimpo sino que su destino es cumplir una profecía de locos: liberar a Hera, diosa de la furia, de las garras de un enemigo que lleva mucho tiempo planeando su venganza...

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta és la segona saga de Rick Riordan en el món de la mitologia Grecoromana i per el moment m'està agradant molt més que la primera.
Percy/Jason                                                                                                                                                                   Leo
El llibre comença d'una forma molt confusa, però que li dóna un toc diferent, ja que està narrada en 3 persona i amb el punt de vista dels tres protagonistes Jason, Piper i Leo (aquest últim és sincerament el meu personatge preferit dels 7 protagonistes de tota la saga).
Al principi del llibre i durant aquest he trobat a faltar l'antic trio, però aquest nou crec que té molt de potencial, ja que els personatges han adoptat més profunditat i molta història de transfons.

La trama del llibre se s'entra principalment en la missió dels nous protagonistes (que té lloc uns mesos després del final del Últim Heroi de l'Olimp). És una trama molt activa i humorística amb molts i grans girs argumental durant la història.

És el principi perfecte per la presentació del que pareix una gran saga. 

4/5

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->474
Any de publicació->2011
Títol original->The Heroes of Olumpus: The Son of Neptune
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Las mentes de los mortales podían creer prácticamente cualquier cosa, salvo la verdad.* *Con petroleo .*
Sinopsis->TRES AMIGOS.
UNA MISIÓN DE LOCOS.
Y UN ENEMIGO CON PODERES SOBREHUMANOS.
¿A qué juegan los dioses del Olimpo? Gaia, la madre Tierra, está despertando a un ejército de monstruos para acabar con la humanidad... y ellos se entretienen mareando a los semidioses, los únicos que pueden derrotar sus perversos planes.
Ahora han mandado a Percy al campamento Júpiter casi sin recuerdos y con la inquietante sensación de que él, el griego, es el enemigo. Por suerte, contará con el apoyo de Hazel, una chica nacida hace más de ochenta años, y de Frank, un muchacho que todavía no sabe muy bien cuáles son sus poderes (ni si los tiene).
Juntos deberán emprender una peligrosa expedición para liberar a Tánatos, el dios de la muerte, de las garras de un gigante...

OPINIÓ PERSONAL

El meu primer pensament quan vaig veure l'índex va ser: PERCY!!!!! Perquè sincerament se l'enyorava. I com el llibre anterior està narrat pels tres protagonistes: Percy, Hazel i Frank. I aquest detall et permeteix veure a Percy des d'altres perspectives que resumides són: quin problema té a aquest??

Al llibre se'ns descobreix el misteri del Campament Júpiter que ha envoltat el llibre anterior (a part de què li ha passat a Percy durant els mesos que ha desaparegut i perdut la memòria com Jason). La relació entre els tres protagonistes d'aquest llibre l'he vist una mica forçada, ja que en Percy entra molt de cop a l'amistat que ja s'havia format entre la Hazel i en Frank. També aquest llibre pot baixar una mica de la 'qualitat' del primer, però l'evolució que fa el personatge d'en Frank ho compensa. També hi ha moltes històries darrere d'aquest dos nous personatges i una d'aquestes entrellaça amb en Leo i m'ha deixat de pedra (acudit molt dolent si t'has llegit el llibre).

Per no fer molt spoilers el llibre és tan actiu com el primer, però és s'entra més en les històries que han portat als personatges ha ser el que són que no pas en el que esta passant.

El final m'esperava el gran retrobament d'en Percy i l'Annabeth, i d'en Jason i els seus antics companys. Però és millor la narració d'aquest retrovament des de el pun d'Annabeth a la Marca d'Atenea XD.

3'5/5

PD: He estat en pausa durant una setmana perquè estàvem de viatge per Florència, Pisa...
PD2: Tornaré a estar de pausa durant unes tres setmanes, perquè m'en vaig a Irlanda a practicar anglès.
PD3: I informar-vos que participo en el concurs de la Wina a Atrapada Entre Llibres (passeu-vos-hi i apunteu-vos!) I m'agradaria guanyar Trono de Cristal

Ressenya: Si decido quedarme y Lo que fue de ella

Autora->  Gayle Forman

Número de pàgines->192
Any de publicació->2009
Títol original->If I Stay
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Fingir hasta sentirlo*
Sinopsis->Mía tiene diecisiete años, un hermano pequeño de ocho, un padre músico y el don de tocar el chelo como los ángeles. Muy pronto se examinará para entrar en la prestigiosa escuela Julliard, en Nueva York, y, si la admiten, deberá dejarlo todo: su ciudad, su familia, su novio y sus amigas. Aunque el chelo es su pasión, la decisión la inquieta desde hace semanas.
Una mañana de febrero, la ciudad se levanta con un manto de nieve y las escuelas cierran. La joven y su familia aprovechan el asueto inesperado para salir de excursión en coche. Es un día perfecto, están relajados, escuchando música y charlando. Pero en un instante todo cambia. Un terrible accidente deja a Mía malherida en la cama de un hospital. Mientras su cuerpo se debate entre la vida y la muerte, la joven ha de elegir si desea seguir adelante. Y esa decisión es lo único que importa.

OPINIÓ PERSONAL

Fa molt de temps que volia llegir aquest llibre, principalment que la pel·lícula em va agradar molt i no m'ha decepcionat l'adaptació, podrien no haver-se centrat tant en la relació entre l'Adam i la Mia (perquè un punt que em va sorprendre del llibre era que la protagonista en repassar els moments importants de la seva vida també se s'entra amb la seva millor amiga i amb els amics de la família) i podrien haver-se senyi't més, però bueno...

Si heu vist la pel·lícula sabreu que aquesta té una gran banda sonora, i el llibre es centra moltíssim amb les cançons que van sonar en cada moment crític i les que la protagonista mateixa té en el seu interior. I com que jo toco el contrabaix (que és paregut al Cello) aquest tema m'ha agradat moltíssim.

Les relacions entre els personatges m'han paregut molt creïbles, sobretot la de la Mia i la Kim més que la de la Mia i l'Adam.

És un llibre bonic que et toca bastant, amb la mort i la música que el rodeja. 

3/5

Autora->  Gayle Forman

Número de pàgines->224

Any de publicació->2012

Títol original->Where she went

Idioma-> Castellà

Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Es el futuro el que ya está muerto.*

Sinopsis->Han pasado tres años desde que Mía, tras el trágico accidente, dejó su ciudad natal en la Costa Oeste para iniciar su nueva vida en Juilliard, el prestigioso conservatorio de Nueva York. Y también tres años desde que abandonó a Adam sin darle explicaciones. La idea de perder a Mía supuso para Adam un auténtico tormento, que cristalizó en un puñado de desgarradas canciones que los catapultaron a él y su banda, los Shooting Star, a la fama. Ahora, convertido en una estrella de rock, con una novia famosa y acosado continuamente por fans y periodistas, Adam vive sumido en un estado de permanente hastío y confusión. Hasta que una noche, en Nueva York, su camino vuelve a cruzarse con el de Mía, convertida ya en la excepcional chelista que prometía ser.

El inesperado encuentro se prolongará hasta el amanecer y les brindará la ocasión de abordar lo que ocurrió realmente en el pasado y lo que el futuro podría depararles. Narrada desde el punto de vista de Adam, Lo que fue de ella retoma los personajes de Si decido quedarme, el bestseller internacional de Gayle Forman que describe con asombroso realismo el turbulento horizonte emocional de una adolescente que logra recuperarse de una situación límite. La nueva novela, cuyo éxito ha superado al de la anterior, confirma el talento de esta autora para escribir sobre los temas más delicados con exquisita sensibilidad y sencillez

OPINIÓ PERSONAL

Si se fa una peli, seria un bon poster

Aquest llibre té lloc 3 anys després del final de Si decido quedarme i al contrari que aquest que està narrat amb primera persona i des del punt de vista de la Mia aquest està narrat per l'Adam. I sincerament m'ha agradat més el visó de l'Adam que la de la Mia.

El llibre està dividit en dues parts que es van intercalant, la primera són els capítols que ens expliquen el que està vivint Adam en aquests moments i com torna a conèixer a la Mia i la segona part són els capítols on Adam ens explica com va viure l'accident, el que va passar després i coses sobre el seu passat amb la Mia. Així que la novel·la queda un capítol del "present" i un del "passat" i així successivament. Aquest és un punt que no m'ha agradat tant perquè interrompia molt la història, però en canvi té sentit el perquè s'ha fet així.

Aquest llibre m'ha agradat més que el primer i és una bona manera de concloure amb la història i m'ha agradat veure el punt de vista d'Adam, ja que el de la Mia el pot deduir. 

3'5/5

17 coses sobre mi

Hi people!
Porto unes quantes entrades on només ressenyo i per acabar una mica el tema i trencar la monotonia que s'ha apoderat del blog arriba...17 coses sobre mi.

1. Tinc 15 anys i el meu aniversari és el 25 de Març.

2. Estudio música des dels 7 anys.
3. Toco el contrabaix des dels 7 anys i el piano des de fa un any.
4. L'any passat vaig anar a Londres amb l'institut i és amb diferència el millor viatge que he fet mai.



5. La meva mare va néixer i es va criar a Cuba, així que tinc molt de contacte amb aquesta cultura.
6. Als meus pares els encanta l'esport i els estils de música alternativa a mi en canvi m'encanta Green Day i no hi ha qui em mogui del sofà en un cap de setmana.
7. M'encanta la pluja.
8. Segons les tradicions cubanes la meva deessa és Oshun, deessa dels rius.

9. Jo i les meves amigues vam provar de fer un grup de música que es deia GANJIC (les nostres inicials), però no va passar del mes o dos. Al cap d'un any ja no em parlo en dues persones del grup.

10. La mascota de la meva colla és un unicorn que es diu Peter Pinky Eustaquio.
11. El meu gènere preferit en relació amb pel·lícules/series/llibres és la fantasia amb molta acció i no m'agraden les històries que són purament romàntiques, necessito més que aquest punt en tota la trama.
12. La meva pel·lícula preferida és Love, Rosie (però no me llegit el llibre, no me matésseu).
13. Les meves series preferides són: Glee (que em vaig acabar ahir i estic emocionalment sensible) i Skins. I diria que són una el contrari de l'altra, però simplement m'encanten les dues per igual, perquè una és la visió d'un món completament boig i malalt i l'altra és la visió de tot des del més bonic d'aquest.
14. NO PUC TRIAR UN LLIBRE/SAGA PREFERIT/DA, però la meva escriptora preferida és Cassandra Clare.
15. El personatge amb el qual m'he sentit més identificada ha estat Tessa de Cazadores de Sombras: Los Origenes.
16. La meva actriu preferida és Emma Watson i el meu actor preferit és Dylan O'Brien.
17. A part de què m'encanta Green Day, el 90% de la música que escolta és música depriment a l'estil de The Scientist.

Ressenya: Percy Jackson y el ultimo héroe del Olimpo

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->365
Any de publicació->2009
Títol original->Percy Jackson and the Last Olimpian
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Ningún heréroe está por encima del miedo*
Sinopsis->Los mestizos han dedicado mucho tiempo a prepararse para la batalla decisiva contra los titanes, aunque saben que sus posibilidades de obtener la victoria son mínimas. El ejército de Cronos es ahora más formidable que nunca y, con cada dios y cada mestizo que logra reclutar, aumentan los poderes del maligno titán.
Percy fracasa en un primer intento de detener en alta mar las arrolladoras huestes de Cronos e, inevitablemente, estalla la contienda más sanguinaria y espeluznante de todos los tiempos, un auténtico enfrentamiento por la supervivencia. Los olímpicos se esfuerzan en mantener a raya la furia desatada del monstruo Tifón. Cronos ordena el avance definitivo hacia la ciudad de Nueva York, donde el monte Olimpo, en lo alto del Empire State, se encuentra prácticamente indefenso. Pararle los pies al implacable Señor del Tiempo dependerá exclusivamente de Percy Jackson y un pequeño ejército de jóvenes semidioses... En esta última y trascendental entrega de la serie, la profecía largamente anunciada en torno al decimosexto cumpleaños de Percy se hace por fin realidad. Y mientras la batalla por la civilización occidental se libra con brutal ensañamiento en las calles de Manhattan, Percy abriga la terrible sospecha de estar luchando tal vez contra su propio destino.

OPINIÓ PERSONAL

Últim llibre de la saga de Percy Jackson i els Olímpics, i sincerament QUIN FINAL! L'acció es manté constant durant tot el llibre, no hi ha moment per respirar, perquè clarament és la batalla final i els nostres protagonistes han deixat de ser els nens que vam veure al primer llibre.

"La sala de juegos se había convertido en una especie

de cuartel general improvisado para celebrar los consejos de guerra."

Aquest llibre ha resolt TOTS els dubtes que s'han plantejat al llarg de la saga. I si no sabes que hi ha una altra saga que el segueix hauria matat a l'escriptor. 

Tot sucseeix entorn a la batalla final, perquè des de la primera pàgina en Percy ja s'està preparant. L'acció comença tan bon punt en Nico arrossega en Percy per a què segueixi els passos d'Aquil·les i per això necessita visitar a la mare d'en Luke i tornar a visitar l'Inframón.

Durant el viatge d'anada al Inframón, i de tornada a Nova York (perquè la gran batalla hi té lloc) en Percy té diferents somnis (com en les altres parts del llibre), però aquests li mostren la vida d'en Luke i la de la seva família. I amb aquests somnis es resolen tots els dubtes de la saga inclòs els d'en Nico que rep una gran importància en aquesta part.

"¿Tanto amas la a la muerte que deseas experimentarla?"

Aquesta podria ser una bona frase per resumir el llibre, perquè a mi sincerament el final i la manera de concloure aquesta saga m'ha mata: perquè el llibre conte el gir argumental més fort de tota la saga. També el defineix bé perquè, clarament, en una batalla hi han morts i moltes han estat les morts que els nostres protagonistes hauran de superar (i espero veure una mica d'això en la pròxima saga).

I aquí va el remun de el capírol on els nostres protagonistes són recompensts per salvar l'Olimp:

 

En general és un llibre que quan creus que l'acció no avançará més, perquè és el final, la batalla, morts...bla, bla, bla. Et sorprén radicalment.

4'5/5

P.D.: Havia mencionat ja que aquest és el meu nou Fandom? XD

Ressenya 2x1: Percy Jackson y los Dioses del Olimpo: La maldición del Titan+La Batalla del Laberinto

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->288
Títol original->Percy Jackson and the Titans Cruse
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *En el fondo de su corazón era un notable científico loco*
Sinopsis->n pleno siglo XXI, los antiguos dioses griegos han creado un mundo secreto a nuestro alrededor, donde el monte Olimpo se encuentra encima del Empire State y el reino de Hades en el subsuelo de Los Ángeles. La maldición del titán es la trepidante continuación de la serie Percy Jackson y los dioses del Olimpo, cuyas anteriores entregas, El ladrón del rayo y El mar de los monstruos, han ocupado el puesto nro. 1 en la lista de libros más vendidos de The New York Times y Publishers Weekly. 
Ante la llamada de socorro de su amigo el sátiro Grover, Percy acude inmediatamente en su auxilio. Y aunque va acompañado de Annabeth y Thalia, las dos semidiosas que son sus aliadas, ninguno imagina la sorpresa que los aguarda: una terrible mantícora pretende secuestrarlos y llevarlos ante el general enviado por Cronos, el diabólico señor de los titanes. Sin embargo, gracias a la ayuda de las cazadoras de Artemisa, Percy y sus aliadas logran escapar y volver al campamento mestizo. Una vez allí, emprenderán la búsqueda del monstruo que puede provocar la destrucción del Olimpo, a pesar de que, según la profecía del Oráculo, sólo uno de ellos logrará resistir la maldición del titán. 

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta tercera part de la saga comença 'trencant' d'alguna manera els ritmes que teníem dels altres dos llibres, canvia en el temps on aquest transcorre, però en canvi continua amb la dinàmica de 'anar en la recerca d'algú desaparegut'. Aquest cop és l'Annabeth.

També hi ha la presentació de nous personatges com les caçadores d'Artemisa (en aquest llibre també se'ns presentes més divinitats i més coses sobre l'Olimp i els titans), Thalia (la qual havia retornat a la vida en l'últim llibre) i Rachell Elizabeth Dare.

La trama gira entorn de la cerca d'Artemisa i d'Annabeth. Es manté lenta fins al moment final on aquesta fa un gir genial i et deixa en la boca oberta, perquè per lo mínim a mi tota la trama d'en Nico (un nou semidéu que en Percy, l'Annabeth, en Graver i la Thalia van intentar rescatar al principi del llibre) em va deixar tocada igual que la de la Zoë (una caçadora d'Artisa filla del tità Atlas). *Si us heu llegit el llibre: sóc l'única que li agradaria veure a la Zoë i a l'Artemisa juntes??*

"Que el mundo aprenda a honrarte, mi cazadora-dijo Artemisa-.

Vive para siempre en la estrellas."

En resum un llibre que quan creus que se t'està fent dens et sorprèn

 3'5/5

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->341

Títol original->Percy Jackson and the Battle of the Laberinth

Idioma-> Castellà

Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Y cuando rompes a una persona, ya no puedes areglarla* *Rehaced el mundo salvaje, aunque sea poco a poco, cada uno en vuestro rincon del mundo.*

Sinopsis->A punto de comenzar primero de secundaria, Percy Jackson no espera emociones fuertes, sino más bien un aburrimiento soporífero. Pero cuando en la nueva escuela se presenta una vieja amiga, seguida de un par de animadoras diabólicas, los acontecimientos se precipitan y todo empieza a ir de mal en peor. Cronos, el malvado señor de los titanes, amenaza con destruir el Campamento Mestizo, donde se refugian los jóvenes semidioses.Para evistarlo, Percy y sus amigos deben emprender una arriesgada búsqueda a través del laberinto, un mundo subterráneo plagado de trampas peligrosas, monstruos furiosos y criaturas perversas, concebido para acabar con quienes se atrevan a profanarlo. Cuarto volumen de la apasionante serie «Percy Jackson y los dioses del Olimpo», cuyas anteriores entregas —El ladrón del rayo, El mar de los monstruos y La maldición del titán— han ocupado el primer puesto en la lista de libros más vendidos del New York Times y Publishers Weekly. La versión cinematográfica del primer libro —a cargo de Chris Columbus, director de las dos primeras entregas de «Harry Potter»— se estrenará en todo el mundo en febrero de 2010.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest és el llibre que més aprofundeix en la mitologia grega de tota la saga (de moment, encara no he acabat l'últim). Perquè com el seu nom indica tota la trama se centra en El Laberint de Dèdal amb Percy, Annabeth, Grover i Tyson com a principals desencadenants de la trama.

Tot comença quan el Campament Mestís es prepara per a la guerra contra els Titans i decideixen investigar el Laberint per a què les forces de Cronos no el puguen utilitzar i per l'altra banda Grover ha de trobar a la divinitat de Pan.

En aquesta penúltima entrega de la saga han de passar moltes coses i lligar molts caps solts (que alguns es lliguen i d'altres no). Retrobem personatges que ha primera vista no van aparèixer importants, però que ara ho són moltíssim.

Literalment Luck en aquesta part de la saga

 També trobem una acció quasi constant. I algunes idees aterridores com la mort de la vida salvatge i la primera batalla important que té lloc al Campament. També veiem l'evolució de molts personatges com la d'en Nico (que passa moltes cases durant el llibre) i la d'en Dèdal.

Un nou punt que presenta aquest llibre (i en els anteriors s'havia deixat caure) és l'enamorament d'entre en Percy i l'Annabeth. I com tot el que està passant (Luke, Cronos,...) afecta aquesta situació. També hi ha romanços entre els personatges secundaris com el de Clarisse.

El llibre crec que de moment és el millor de la saga, perquè ens permet veure més part de la mitologia que en els anteriors, la relació entre els protagonistes és més solida i la trama es torna una mica més fosca per encaminar-se al seu desenllaç. 

<-Grover i Enebro

                                            4'25/5