Vale estem a 2 de gener i potser és una mica tard. Però com em feia il·lusió felicitar-vos el nou any amb un text propi... Millor ara que d'aquí 3 messos ;)
Estava al terrat de l’edifici i feia fred. Estàvem a meitat hivern i aquell era el primer dia que feia fred. Jo nomes portava una camisa de màniga curta sense saber el perquè, em moria del fred.
El terrat estava decorat amb uns simples testos amb roses i de sobte es sent com un comença a caure i xoca al terra més ràpid del que pensava. Em giro per veure qui ha tirat el test. Davant meu hi ha una noia d’esquenes mirant tranquil·la com el test es trenca al xocar amb el terra. M’apropo per poder saber qui és i em dono compte de que porta el seu cabell llarg i rissat recollit amb una cua. I amb el seu abrig llarg de cuir i els seus texans foscos acabats amb unes botes altes pareix d’una altra època.
M’apropo a ella i la crido:- Andrea?- el seu nom em surt sense tenir que pensar i ella és gira.
-Hola!- em saluda amb un gran somriure i amb la mà s’aparta els pels de la cara per tornar a mirar al buit- Es curiós com solia tenir por a les altures, no?
Es gira i em mira amb uns ulls plens de llum i en la cara més tranquil·la que li he vist mai.
Agafa el tulipa que tenia a la mà in el deix caure al buit entre els edificis, en l’altra mà agafa la meva, fa un pas enrere i els dos comencem a caure, ella encar amb el somriure als llavis.
-Pau desperta!- els seus crits em fan caure del llit i despertar-me de cop.
Yk
Hola Izzy!
ResponderEliminarFeliç any nou, encara que també anem una mica tard hahaha! Un text molt bonic!
Petoons!
Hola!
EliminarIgualmet i gràcies!