Una mica de tot...

Hello ink people!
Primer de tot una mica de spam. Recordeu el concurs del qual us vaig parlar, el que constava de 3 capítols i competies en milers de persones de Catalunya? Per si de cas, aquí va el link.

Doncs la meva companya d'equip i jo hem quedat FINALISTES!!!!!!!  I la veritat és que estem flipant moltíssim. Apenes teníem 8 vots per capítol i molt poques esperances de passar del primer capítol. PERÒ AQUÍ ESTEM. No tenim molt clar de que va la final, però anirem en tot XD.

Aquí us deixo els finalistes per si vam participar o coneixeu algú:









(aligual (nosaltres), melchorsoluciones i joannarque són els millor ;) )
















RESSENYA: HISTORIA DE DOS CIUDADES

Autora->Charles Dickens
Número de pàgines->612
Títol original-> A Tale of Two Cities
Idioma-> Castellano
Any de publicació->1859
Frase/s preferida/s->*La Libertad, la Igualdad, la Fraternidad, o la Muerte*
Sinopsis->El Londres pacífico pero grotesco del rey Jorge III y el París clamoroso y ensangrentado de la Revolución Francesa son las dos ciudades sobre cuyo fondo se escribe esta inolvidable historia de intriga apasionante. Violentas escenas de masas, estallidos de hambre y venganza, espías y conspiradores, héroes fracasados y héroes a su pesar se mezclan en una trama artística y perfecta, llena de sorpresas y magistralmente elaborada por un Dickens en uno de sus mejores momentos creativos.

OPINIÓ PERSONAL

El llibre ha estat un bon recurs per canviar una mica la temàtica dels llibres que havia llegit anteriorment, portava molta novel·la juvenil seguida i volia canviar. I el llibre no m'ha decepcionat i a més el portava pendent des que em vaig acabar TID.

Al principi em va costar d'agafar el fil al llibre, perquè no estic acostumada a aquesta manera de narrar. Però un cop vaig començar a entendre una mica de què anava tot, com eren els personatges, va ser un no parar.

El llibre transcorre durant el principi de la revolució francesa. I els protagonistes la viuen en primera persona. Els personatges estan molt ben creats, i s'aprofundeix bastant en la personalitat d'alguns.

El meu personatge preferit sincerament és Carton. La seva aparició en l'història no és gaire amplia però, jo crec, que pot ser més rellevant que la de Darnay, el protagonista i marid de Lucie Manette.

També un detall que m'ha semblat curiós és com podem observar que l'història del pare de la Lucie i la d'en Darnay es comença a repetir. La trama està molt ben tractada i el final es pot començar va deduint a mesura que t'hi vas apropant, la qual cosa no fa que sigui menys dolorós.

El llibre ha estat un bon canvi i m'ha deixat en ganes de llegir més llibres amb aquest estil, i amb un final preciós que et fa reflexionar.

3,5/5

CONTES A CAU D'ORELLA

L'impossibilitat d'un amor és tan gran com nosaltres mateixos creiem. I la mateixa situació es dóna amb la seva possibilitat.
Però és el que pensem quan tenim a la persona estimada davant mateix dels nostres ulls?
Aquella persona que fa que el teu món es descol·loqui i que les mil i una metàfores que omplen els llibres romàntics és tornin realitat. I les persones tímides es tornen valentes i les valentes tímides. Tot gràcies al meravellós poder de l'amor.

Però de tant en tant l'amor fa que una persona tímida perdin completament la capacitat de controlar-se i de palar quan la persona que li fa pensar en la possibilitat de l'amor s'apropa  i la persona tímida només surt corrents i aquest es torna impossible.
Aquesta és una de les mil històries:

No podem estar més lluny que quan estem al costat i el cos em tremola, perquè no et puc tocar. Tu escoletes la teva música que et neges a compartir i jo escolto la meva, depriment.
Queda menys d'una hora per a què l'autobús pari i marxem cadascú a la seva casa a recuperar l'energia que hem perdut amb el dia d'excursió. Són passades les deu de la nit i tu ja dorms, mai has sigut una persona de nit. Això m'agrada, perquè per a mi és impossible adormir-me.

Penso en com podria dir-te que t'estimo, en com reaccionaries i si em correspondries.
Però les idees marxen tan de pressa, com la terrible veu que sempre em molesta em diu el que possiblement és veritat:
Mai et llançaràs. No tens el suficient valor, mai podràs saber la veritat. Perquè el teu amor és impossible.

I entre aquets pensaments repetitius m'adormo al teu costat.

Reseña: Pulsaciones

Autores->Javier Ruescas y Francesc Miralles
Número de pàgines->197
Títol original->Pulsaciones
Idioma-> Español
Editorial->SM
Frase/s preferida/s->*A veces, cuando leo un libro, aunque aparezcan dragones o mundos imaginarios, siento que son más reales que mi día a día.* *Porque la vida no tendía ningún sentido si dejáramos de perseguir lo imposible. Y ahora mismo tú eres lo único imposible que me importa.*
Sinopsis->Elia se acaba de despertar de un coma y está un poco perdida. Lo último que recuerda es un concierto y una frase:"No puedo devolverte la canción, pero puedo mostrarte cómo danzan los peces". Ahora que sus padres le han comprado un Smartphone, Elia por fin tiene acceso al Heartbits (un programa en la línea del WhatsApp) y los lectores somos testigos de todas sus conversaciones. Con la ayuda de su mejor amiga, Sue, Elia intentará recuperar los tres días que ha olvidado y, mientras tanto, conocerá a Tommy, un estadounidense que viene de intercambio a España; a Marion, una chica con media cara quemada que asiste a su terapia de grupo, y a Phoenix, un desconocido al que le encantan los aforismos.

OPINIÓN PERSONAL 

Este es uno de esos libros que descubres por casualidad, te acabas en un día y te acabas envolviendo en la historia.

El libro me lo presto uno de mis amigos, porque estábamos discutiendo en clase de catalán sobre el Whatsapp, etc.

Y es un libro que en seguida te engancha. Y no puedes dejar de leer (en mi caso literalmente). Al ser corto te lo puedes terminar en una sola tarde.

La historia ESTA ESCRITA COMPLETAMENTE POR MENSAJES, desde en móvil de la protagonista. La cual acaba de salir de un coma y ha olvidado completamente los tres días anteriores al coma. La forma en la cual esta escrita la historia no conlleva ningún problema a la hora de conocer a los personajes, no llega ha profundizar mucho, pero puedes llegar a entenderlos. Tampoco es un problema para el transcurso de la historia, porque la protagonista siempre le cuenta todo a su mejor amiga y al misterioso Phoenix. Esto nos lleva a ir sacando nuestras propias conclusiones durante el libre, que desde mi punto de vista, puede tener una estructura original y una trama y un desarrollo igual, el final se puede intuir y yo ya me lo veía a venir.

Pero igualmente el libro me ha ido sorprendiendo en otros puntos de la trama y me ha dejado con ganas de conocer a Marion la amiga que la protagonista hace en el hospital. Me gustaría saber que es de ella cuando el libro acaba. Y aunque te deja ver una parte de su historia también me gustaría saber más cosas de las que pasaron antes de que conociera a Marion.

Es un libro muy entrañable. Aunque no es mi tipo de lectura habitual.

3/5

Ressenya: Dama Medianoche, Cazadores de Sombras: Los Artefactos Oscuros

Autora->Cassandra Clare
Número de pàgines->513
Títol original-> Lady Midnight, The Dark Artifices
Idioma-> Inglès
Any de publicació->2016
Frase/s preferida/s->(traduïda)*Pertanys a on ets estimat.*
Sinopsis->Los Ángeles, 2013. Han pasado cinco años desde los eventos de Cazadores de Sombras cuando los Nefilim estuvieron en equilibro en el borde del olvido y la cazadora de sombras Emma Carstairs perdió a sus padres. Después de la sangre y violencia que sufrió de niña, Emma ha dedicado su vida a erradicar a los demonios y a ser la mejor, más rápida y mortal cazadora de sombras desde Jace Lightwood. Criada en el Instituto de Los Ángeles, Emma está emparejada como parabatai con su mejor amigo, Julian. Mientras Emma caza a aquellos que causaron la muerte de sus padres, el camino que siguen les guía de vuelta a aquellos que siempre habían aprendido a creer. Al mismo tiempo, Emma se está enamorando de Julian - su mejor amigo y, por que es su parabatai, la única persona en el mundo a la que tiene prohibido enamorarse por la Ley de los Cazadores de Sombras. Basada en la actualidad de Los Ángeles, Emma debe aprender a creer en su cabeza y su corazón mientras investiga una trama demoníaca que pasa desde los clubs nocturnos de los brujos de Sunset Strip hasta el encantador mar que baña las playas de Santa Monica.

OPINIÓ PERSONAL

Dama Mitjanit és un dels primers llibres que me llegit completament amb anglès i crec que he entès bastant, a la meva sorpresa XD.

La trama se situa a Los Angeles, cinc anys després del final de Ciutat del foc celestial, Els Instruments Mortals. I ens trobem amb una Emma de 17 anys, igual que el seu millor amic (i parabatai) Jules com ha protagonistes.

El llibre gira en tron al assassinat dels pares d’Emma i la tornada d’un personatge que estava desaparegut, però aquest no és exactament com se’l recordava abans de desapareixen. El llibre en si és un gir argumental de més de 500 pàgines. I sense anar amb més spoilers tot gira en torn a aquest poema d’Edgar Allan Poe:

 

-Annabel Lee

El llibre se centra principalment en els Blakthorns i Emma, però també apareixen alguns personatges dels Instruments Mortals i dels Artefactes Infernals, i podem veure que s’ha fet de les seves vides despès de la guerra.

Però també apareixen personatges nous que espero que continuïn en següent llibre com Cristina, Kieran o Kit “Rook”.

4/5

Poema

Hola!
Como ayer fue el día de la poesía y estoy preparando la reseña de Lady Midnight. Y para aprovechar de que vuelvo a publicar regularmente, aquí va un pequeño poema. Espero que os guste, dejad vuestro comentario.

Una mariposa crea un huracán.

Eso dicen, como si yo te ayudo, tu ayudaras.

Pero que pasa si la mariposa ya no puede volar,

o si el huracán no quiere dañar.

Si todo el mundo se vuelve loco, y nosotros no lo podemos salvar.

No somos héroes, nuestra naturaleza puede cambiar

porque el huracán nace de la mariposa

y la mariposa se enamora del huracán.

Yk

#PrayForTheWord

I'M ALIVE

Hola gent lliure d'examens i feliç (o no) per les notes!

Després de l'estres dels examens, com tots el demés bloggers HE TORNAT!




Vale, xiste fet XD.

i volia demanor-vos consells. Consells per expandir el blog i que arrivi a més gent. Quins consells em donarieu?

Ressenya: Caçadors d'ombres, els orígens: Princesa Mecànica

Autora->Cassandra Clare
Número de pàgines->396
Títol original-> Clockwork pricess, the infernal divaces
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2013
Frase/s preferida/s->*Hay más en la vida que vivir* *La vida es un libro, y hay mil páginas que aún no he leído. Las querría leer contigo, tantas como pueda, antes de morir.*
Sinopsis->El peligro aumenta para los Cazadores de Sombras ahora que esta trilogía, besteller del New York Times, llega a su fin. Si la única manera de salvar el mundo fuera destruyendo a quien más amás, ¿lo harías? El tiempo corre. Debes elegir. Pasión. Poder. Secretos. Magia. El peligro acecha a losCazadores de Sombras en la entrega final de Los Orígenes. 

OPINIÓ PERSONAL

Aquest és un llibre del qual havia llegit moltes ressenyes i totes parlaven molt bé d’ell. I quan s’apropava el final i pots observar com acabara el llibre (i si t’has llegit la col·lecció de Caçsdors d’ombre: els instruments mortals: pots deduir moltes coses i compendre altres de la saga).

Los artefactos infernales carecen de piedad.

Los artefactos infernales carecen de remordimientos.

los artefactos infernales carecen de número.

Los artefactos infernales nunca dejarán de llegar.

He de dir que el llibre ha complert totes les meves espectatives, és un molt més romàntic que els altres i amb un toc poètic típic de Cassandra Clare.

Conoces esa sensación -explicó- cuando mestás leyendo un libro y sabes que va a ser una tragedia; cuando puedes notar cómo se acerca el frío y la oscuridad, ver cómo la red se va cerrando sobre los personajes que viven y respiran en las páginas.

El llibre se situa un parell de mesos després de l’arribada de Cecily a l’institut i del compromís de Tessa i Jem. També comença amb l’aparició de Gabriel Lightwood a l’institut, que arriba per a quedar-se.

I sense fer molts spoilers el llibre és desenvolupa des de la mort de Benedict Lighworm Lighwood fins quan Mortmain torna a apareixer.

El llibre porta un rime més ràpid que els anteriors, perquè passen moltes coses, en algun moment s’estanca, però perquè és complentament necessari. Perquè quan Jem empitjora i comença a surtir a la llum el triangle amorós, aquest li demana a Will que vaigue a rescatar a Tessa.

Puedo decirte que el final de una vida es la suma del amor que se ha vivido, que sea lo que sea que creas que has jurado, estar quí al final de la vida de Jem no es lo importante. Lo importante ha sido estar aquí en qualquier otro momento.

Apareixen molts moments que et porten a la col·lecció dels Instruments Mortals: la invenció del Portal, la marca en forma d’estrella dels Herondale, el germà Zachariah…

I augmenten les meves ganes de llegir Lady Midnigh!!!

                           Quan recordo que queden tres dies!

I un dels detalls més meravellosos del llibre és el triangle amorós, que simplement és perfecte. Tot te el seu temps i el seu espai; i en l’epríleg és un cúmul d’emocions que a mi m’han fet vesar més d’una llàgrima.

Es un llibre que m’ha encanta completament, sóc una fan dels finals, sempre acaba sent l’ultim llibre el que m’agrada més i el que per a mi representa la saga, simplement m’encanten!

5/5

P.D.: L’única cosa que hauria cambiat seria haver tingut l’oportunitat de llegirmel avans d’haver anat a Londres, per verurel diferent.

P.D.2: Sabíeu que el veritable nom de Cassandra Clare és  em realitat Judith Rumelt?