Ressenya: Los diez negritos

Autora->Agatha Christie
Número de pàgines->165
Títol original-> the ten little nigers
Idioma-> Castellà
Any de publicació->1939
Frase/s preferida/s->*Siempre damos por sentado demasiadas cosas*
Sinopsis-> Diez personas reciben sentadas cartas firmadas por un desconocido Mr. Owen, que las invita a pasar unos días en la mansión que tiene en uno de los islotes de la costa de Devon. La primera noche, después de la cena, una voz los acusa, de ser culpables de un crimen. Lo que parece ser una broma macabra se convierte en una espantosas realidad cuando, uno por uno, los diez invitados son asesinados en un atmósfera de miedo y mutuas recriminaciones. La clave parece estar en una vieja canción infantil: 'Diez negritos se fueron a cenar, uno se ahogó y quedaron nueve. Nueve negritos trasnocharon mucho, uno no despertó, y quedaron ocho...'.

OPINIÓ PERSONAL

És un dels clàssics d’Agatha Christe i quan el baix veure a la botiga del ebook no vaig pensar-ho dos cops i mel vaig descarregar. La meva mare me l’havia recomanat molt i és un llibre que ella s’havia llegit de petita.

L’història comença presentant als vuit protagonistes que van en tren cap a la Illa del Negra i t’explica una mica la història de l’illa i perquè els personatges hi van de camí.

Quan arriven a l’illa comproven que només hi han dos persones més amb ells, el matrimoni de criats, i que l’anfitrio (U.N. Owen) encara no ha arrivat.

Quan els deu estan sopant la primera nit sona una gravació que els acusa a tots d’assassinat.

Al acabar la cinta els deu queden molt xocats i fan una especie de reunió i cada un d’ells explica la relació que tenia amb la persona que la cinta els acusa d’assassinar.

I al acabar la reunió un d’ells mor per un verí a la venguda, al matí següent la dona del criat no és desperta i així succecivament van morin com la una cançó infantil que hi ha penjades a les seves habitacions.

I cada cop que un dels personatges mor desapareix una figuereta que hi ha a la sala d’estar, el que fa que els protagonistes es fiquin nerviosos i es vagin acusant els uns als altres fins que només queden dos persones.

Al final l’ultima persona que queda és torna completament boija i mort com diu la canço com tots els altres.

Es un llibre molt curiós perquè Mr. Owen és un d’ells, però tu no sospites d’ell, perquè no és ni el primer ni el últim en morir i a mi personalment m’ha sorprès *spoiler* que Mr. Owen fos el jutge *fi de l’spoiler*.

4,75/5

és un llibre molt bonic per passar l’estona i penar, i el qual te un final molt sinistre.