Ressenya: El corredor del laberinto: La Cura Mortal

Autor->James Dasher
Número de pàgines->449
Títol original-> The Maze Runner: the death cure
Editorial-> Nocturna
Idioma-> Castellà
Any de publicació->2011
Frase/s preferida/s->*Por favor, Tommy, por favor*  *CRUEL es buena*
Sinopsis-> «MÁTAME. SI ALGUNA VEZ HAS SIDO MI AMIGO, MÁTAME». Desde hace tres semanas, Thomas vive en una habitación sin ventanas, de un blanco resplandeciente y siempre iluminada. Sin reloj y sin contacto con nadie, más allá de las tres bandejas de comida que alguien le lleva a diario (aunque a horas distintas, como para desorientarle). Al vigésimo sexto día, la puerta se abre y un hombre le conduce a una sala llena de viejos amigos. —Muy bien, damas y caballeros. Estáis a punto de recuperar todos vuestros recuerdos. Hasta el último de ellos.

                                                      OPINIÓ PERSONAL

*ATENCIÓ SPOILERS*

I aquí va la meva primera ressenya per al desafío libros de colores:

Aquest és un dels llibres que vols acabar, però no vols acabar. És un final (literalment) explosiu per a aquest trilogia, que sincerament m'ha encantat.

Jo sincerament estava completament spoilejada, i sabia qui moria, etc, però igualment et donen ganes de tirar el llibre per la finestra per les coses horribles que passen a les pàgines 352 (250) i 440 (337).

aquest ets tu quan acaves la pàgina 352.

Però em va sorprendre la reaparició d'un antic personatge que desitjava pensava que estava mort, però al final m'ha acabat, no agrada'n, però tampoc em repel tan com al final del primer llibre, com l'aparició de molts elements d'aquest.

El llibre crec que dona uns quants girs argumentals, bastant xocants per al lector, per exemple, el personatge de Newt és més complex del que pareix i en aquest llibre ho demostra fins al final. També en el moment en el que confies en el 'brazo derecho' (en la meva opinió) és torna contra (no els ajuda com els tindria que ajudar) Thomas i els demes 'inmuns' i provoca la mort del meu personatge preferit.

Perfavor que l'adaptació sigue bona!

I aquest llibre com els altres dos acaba amb un correu de la ministra Paige a CRUEL, però aquest és l'últim correu, perquè al final Thomas ha aconseguit desmuntar CRUEL i està sa i estalvi a un bosc amb Minho, Brenda (per la meva desgracia) i els demés, i representa que d'aquí en endavant crearan una nova societat, etc.

5/5

per a mi aquest és un llibre que m'ha encantat, no és perfecte, però crec que inclós sent molt creuel i que et fa plorar és mereix un 5, perquè ja tinc ganes de torna-lo a llegí.