Ressenya: Si decido quedarme y Lo que fue de ella

Autora->  Gayle Forman

Número de pàgines->192
Any de publicació->2009
Títol original->If I Stay
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Fingir hasta sentirlo*
Sinopsis->Mía tiene diecisiete años, un hermano pequeño de ocho, un padre músico y el don de tocar el chelo como los ángeles. Muy pronto se examinará para entrar en la prestigiosa escuela Julliard, en Nueva York, y, si la admiten, deberá dejarlo todo: su ciudad, su familia, su novio y sus amigas. Aunque el chelo es su pasión, la decisión la inquieta desde hace semanas.
Una mañana de febrero, la ciudad se levanta con un manto de nieve y las escuelas cierran. La joven y su familia aprovechan el asueto inesperado para salir de excursión en coche. Es un día perfecto, están relajados, escuchando música y charlando. Pero en un instante todo cambia. Un terrible accidente deja a Mía malherida en la cama de un hospital. Mientras su cuerpo se debate entre la vida y la muerte, la joven ha de elegir si desea seguir adelante. Y esa decisión es lo único que importa.

OPINIÓ PERSONAL

Fa molt de temps que volia llegir aquest llibre, principalment que la pel·lícula em va agradar molt i no m'ha decepcionat l'adaptació, podrien no haver-se centrat tant en la relació entre l'Adam i la Mia (perquè un punt que em va sorprendre del llibre era que la protagonista en repassar els moments importants de la seva vida també se s'entra amb la seva millor amiga i amb els amics de la família) i podrien haver-se senyi't més, però bueno...

Si heu vist la pel·lícula sabreu que aquesta té una gran banda sonora, i el llibre es centra moltíssim amb les cançons que van sonar en cada moment crític i les que la protagonista mateixa té en el seu interior. I com que jo toco el contrabaix (que és paregut al Cello) aquest tema m'ha agradat moltíssim.

Les relacions entre els personatges m'han paregut molt creïbles, sobretot la de la Mia i la Kim més que la de la Mia i l'Adam.

És un llibre bonic que et toca bastant, amb la mort i la música que el rodeja. 

3/5

Autora->  Gayle Forman

Número de pàgines->224

Any de publicació->2012

Títol original->Where she went

Idioma-> Castellà

Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Es el futuro el que ya está muerto.*

Sinopsis->Han pasado tres años desde que Mía, tras el trágico accidente, dejó su ciudad natal en la Costa Oeste para iniciar su nueva vida en Juilliard, el prestigioso conservatorio de Nueva York. Y también tres años desde que abandonó a Adam sin darle explicaciones. La idea de perder a Mía supuso para Adam un auténtico tormento, que cristalizó en un puñado de desgarradas canciones que los catapultaron a él y su banda, los Shooting Star, a la fama. Ahora, convertido en una estrella de rock, con una novia famosa y acosado continuamente por fans y periodistas, Adam vive sumido en un estado de permanente hastío y confusión. Hasta que una noche, en Nueva York, su camino vuelve a cruzarse con el de Mía, convertida ya en la excepcional chelista que prometía ser.

El inesperado encuentro se prolongará hasta el amanecer y les brindará la ocasión de abordar lo que ocurrió realmente en el pasado y lo que el futuro podría depararles. Narrada desde el punto de vista de Adam, Lo que fue de ella retoma los personajes de Si decido quedarme, el bestseller internacional de Gayle Forman que describe con asombroso realismo el turbulento horizonte emocional de una adolescente que logra recuperarse de una situación límite. La nueva novela, cuyo éxito ha superado al de la anterior, confirma el talento de esta autora para escribir sobre los temas más delicados con exquisita sensibilidad y sencillez

OPINIÓ PERSONAL

Si se fa una peli, seria un bon poster

Aquest llibre té lloc 3 anys després del final de Si decido quedarme i al contrari que aquest que està narrat amb primera persona i des del punt de vista de la Mia aquest està narrat per l'Adam. I sincerament m'ha agradat més el visó de l'Adam que la de la Mia.

El llibre està dividit en dues parts que es van intercalant, la primera són els capítols que ens expliquen el que està vivint Adam en aquests moments i com torna a conèixer a la Mia i la segona part són els capítols on Adam ens explica com va viure l'accident, el que va passar després i coses sobre el seu passat amb la Mia. Així que la novel·la queda un capítol del "present" i un del "passat" i així successivament. Aquest és un punt que no m'ha agradat tant perquè interrompia molt la història, però en canvi té sentit el perquè s'ha fet així.

Aquest llibre m'ha agradat més que el primer i és una bona manera de concloure amb la història i m'ha agradat veure el punt de vista d'Adam, ja que el de la Mia el pot deduir. 

3'5/5

17 coses sobre mi

Hi people!
Porto unes quantes entrades on només ressenyo i per acabar una mica el tema i trencar la monotonia que s'ha apoderat del blog arriba...17 coses sobre mi.

1. Tinc 15 anys i el meu aniversari és el 25 de Març.

2. Estudio música des dels 7 anys.
3. Toco el contrabaix des dels 7 anys i el piano des de fa un any.
4. L'any passat vaig anar a Londres amb l'institut i és amb diferència el millor viatge que he fet mai.



5. La meva mare va néixer i es va criar a Cuba, així que tinc molt de contacte amb aquesta cultura.
6. Als meus pares els encanta l'esport i els estils de música alternativa a mi en canvi m'encanta Green Day i no hi ha qui em mogui del sofà en un cap de setmana.
7. M'encanta la pluja.
8. Segons les tradicions cubanes la meva deessa és Oshun, deessa dels rius.

9. Jo i les meves amigues vam provar de fer un grup de música que es deia GANJIC (les nostres inicials), però no va passar del mes o dos. Al cap d'un any ja no em parlo en dues persones del grup.

10. La mascota de la meva colla és un unicorn que es diu Peter Pinky Eustaquio.
11. El meu gènere preferit en relació amb pel·lícules/series/llibres és la fantasia amb molta acció i no m'agraden les històries que són purament romàntiques, necessito més que aquest punt en tota la trama.
12. La meva pel·lícula preferida és Love, Rosie (però no me llegit el llibre, no me matésseu).
13. Les meves series preferides són: Glee (que em vaig acabar ahir i estic emocionalment sensible) i Skins. I diria que són una el contrari de l'altra, però simplement m'encanten les dues per igual, perquè una és la visió d'un món completament boig i malalt i l'altra és la visió de tot des del més bonic d'aquest.
14. NO PUC TRIAR UN LLIBRE/SAGA PREFERIT/DA, però la meva escriptora preferida és Cassandra Clare.
15. El personatge amb el qual m'he sentit més identificada ha estat Tessa de Cazadores de Sombras: Los Origenes.
16. La meva actriu preferida és Emma Watson i el meu actor preferit és Dylan O'Brien.
17. A part de què m'encanta Green Day, el 90% de la música que escolta és música depriment a l'estil de The Scientist.

Ressenya: Percy Jackson y el ultimo héroe del Olimpo

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->365
Any de publicació->2009
Títol original->Percy Jackson and the Last Olimpian
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Ningún heréroe está por encima del miedo*
Sinopsis->Los mestizos han dedicado mucho tiempo a prepararse para la batalla decisiva contra los titanes, aunque saben que sus posibilidades de obtener la victoria son mínimas. El ejército de Cronos es ahora más formidable que nunca y, con cada dios y cada mestizo que logra reclutar, aumentan los poderes del maligno titán.
Percy fracasa en un primer intento de detener en alta mar las arrolladoras huestes de Cronos e, inevitablemente, estalla la contienda más sanguinaria y espeluznante de todos los tiempos, un auténtico enfrentamiento por la supervivencia. Los olímpicos se esfuerzan en mantener a raya la furia desatada del monstruo Tifón. Cronos ordena el avance definitivo hacia la ciudad de Nueva York, donde el monte Olimpo, en lo alto del Empire State, se encuentra prácticamente indefenso. Pararle los pies al implacable Señor del Tiempo dependerá exclusivamente de Percy Jackson y un pequeño ejército de jóvenes semidioses... En esta última y trascendental entrega de la serie, la profecía largamente anunciada en torno al decimosexto cumpleaños de Percy se hace por fin realidad. Y mientras la batalla por la civilización occidental se libra con brutal ensañamiento en las calles de Manhattan, Percy abriga la terrible sospecha de estar luchando tal vez contra su propio destino.

OPINIÓ PERSONAL

Últim llibre de la saga de Percy Jackson i els Olímpics, i sincerament QUIN FINAL! L'acció es manté constant durant tot el llibre, no hi ha moment per respirar, perquè clarament és la batalla final i els nostres protagonistes han deixat de ser els nens que vam veure al primer llibre.

"La sala de juegos se había convertido en una especie

de cuartel general improvisado para celebrar los consejos de guerra."

Aquest llibre ha resolt TOTS els dubtes que s'han plantejat al llarg de la saga. I si no sabes que hi ha una altra saga que el segueix hauria matat a l'escriptor. 

Tot sucseeix entorn a la batalla final, perquè des de la primera pàgina en Percy ja s'està preparant. L'acció comença tan bon punt en Nico arrossega en Percy per a què segueixi els passos d'Aquil·les i per això necessita visitar a la mare d'en Luke i tornar a visitar l'Inframón.

Durant el viatge d'anada al Inframón, i de tornada a Nova York (perquè la gran batalla hi té lloc) en Percy té diferents somnis (com en les altres parts del llibre), però aquests li mostren la vida d'en Luke i la de la seva família. I amb aquests somnis es resolen tots els dubtes de la saga inclòs els d'en Nico que rep una gran importància en aquesta part.

"¿Tanto amas la a la muerte que deseas experimentarla?"

Aquesta podria ser una bona frase per resumir el llibre, perquè a mi sincerament el final i la manera de concloure aquesta saga m'ha mata: perquè el llibre conte el gir argumental més fort de tota la saga. També el defineix bé perquè, clarament, en una batalla hi han morts i moltes han estat les morts que els nostres protagonistes hauran de superar (i espero veure una mica d'això en la pròxima saga).

I aquí va el remun de el capírol on els nostres protagonistes són recompensts per salvar l'Olimp:

 

En general és un llibre que quan creus que l'acció no avançará més, perquè és el final, la batalla, morts...bla, bla, bla. Et sorprén radicalment.

4'5/5

P.D.: Havia mencionat ja que aquest és el meu nou Fandom? XD

Ressenya 2x1: Percy Jackson y los Dioses del Olimpo: La maldición del Titan+La Batalla del Laberinto

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->288
Títol original->Percy Jackson and the Titans Cruse
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *En el fondo de su corazón era un notable científico loco*
Sinopsis->n pleno siglo XXI, los antiguos dioses griegos han creado un mundo secreto a nuestro alrededor, donde el monte Olimpo se encuentra encima del Empire State y el reino de Hades en el subsuelo de Los Ángeles. La maldición del titán es la trepidante continuación de la serie Percy Jackson y los dioses del Olimpo, cuyas anteriores entregas, El ladrón del rayo y El mar de los monstruos, han ocupado el puesto nro. 1 en la lista de libros más vendidos de The New York Times y Publishers Weekly. 
Ante la llamada de socorro de su amigo el sátiro Grover, Percy acude inmediatamente en su auxilio. Y aunque va acompañado de Annabeth y Thalia, las dos semidiosas que son sus aliadas, ninguno imagina la sorpresa que los aguarda: una terrible mantícora pretende secuestrarlos y llevarlos ante el general enviado por Cronos, el diabólico señor de los titanes. Sin embargo, gracias a la ayuda de las cazadoras de Artemisa, Percy y sus aliadas logran escapar y volver al campamento mestizo. Una vez allí, emprenderán la búsqueda del monstruo que puede provocar la destrucción del Olimpo, a pesar de que, según la profecía del Oráculo, sólo uno de ellos logrará resistir la maldición del titán. 

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta tercera part de la saga comença 'trencant' d'alguna manera els ritmes que teníem dels altres dos llibres, canvia en el temps on aquest transcorre, però en canvi continua amb la dinàmica de 'anar en la recerca d'algú desaparegut'. Aquest cop és l'Annabeth.

També hi ha la presentació de nous personatges com les caçadores d'Artemisa (en aquest llibre també se'ns presentes més divinitats i més coses sobre l'Olimp i els titans), Thalia (la qual havia retornat a la vida en l'últim llibre) i Rachell Elizabeth Dare.

La trama gira entorn de la cerca d'Artemisa i d'Annabeth. Es manté lenta fins al moment final on aquesta fa un gir genial i et deixa en la boca oberta, perquè per lo mínim a mi tota la trama d'en Nico (un nou semidéu que en Percy, l'Annabeth, en Graver i la Thalia van intentar rescatar al principi del llibre) em va deixar tocada igual que la de la Zoë (una caçadora d'Artisa filla del tità Atlas). *Si us heu llegit el llibre: sóc l'única que li agradaria veure a la Zoë i a l'Artemisa juntes??*

"Que el mundo aprenda a honrarte, mi cazadora-dijo Artemisa-.

Vive para siempre en la estrellas."

En resum un llibre que quan creus que se t'està fent dens et sorprèn

 3'5/5

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->341

Títol original->Percy Jackson and the Battle of the Laberinth

Idioma-> Castellà

Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Y cuando rompes a una persona, ya no puedes areglarla* *Rehaced el mundo salvaje, aunque sea poco a poco, cada uno en vuestro rincon del mundo.*

Sinopsis->A punto de comenzar primero de secundaria, Percy Jackson no espera emociones fuertes, sino más bien un aburrimiento soporífero. Pero cuando en la nueva escuela se presenta una vieja amiga, seguida de un par de animadoras diabólicas, los acontecimientos se precipitan y todo empieza a ir de mal en peor. Cronos, el malvado señor de los titanes, amenaza con destruir el Campamento Mestizo, donde se refugian los jóvenes semidioses.Para evistarlo, Percy y sus amigos deben emprender una arriesgada búsqueda a través del laberinto, un mundo subterráneo plagado de trampas peligrosas, monstruos furiosos y criaturas perversas, concebido para acabar con quienes se atrevan a profanarlo. Cuarto volumen de la apasionante serie «Percy Jackson y los dioses del Olimpo», cuyas anteriores entregas —El ladrón del rayo, El mar de los monstruos y La maldición del titán— han ocupado el primer puesto en la lista de libros más vendidos del New York Times y Publishers Weekly. La versión cinematográfica del primer libro —a cargo de Chris Columbus, director de las dos primeras entregas de «Harry Potter»— se estrenará en todo el mundo en febrero de 2010.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest és el llibre que més aprofundeix en la mitologia grega de tota la saga (de moment, encara no he acabat l'últim). Perquè com el seu nom indica tota la trama se centra en El Laberint de Dèdal amb Percy, Annabeth, Grover i Tyson com a principals desencadenants de la trama.

Tot comença quan el Campament Mestís es prepara per a la guerra contra els Titans i decideixen investigar el Laberint per a què les forces de Cronos no el puguen utilitzar i per l'altra banda Grover ha de trobar a la divinitat de Pan.

En aquesta penúltima entrega de la saga han de passar moltes coses i lligar molts caps solts (que alguns es lliguen i d'altres no). Retrobem personatges que ha primera vista no van aparèixer importants, però que ara ho són moltíssim.

Literalment Luck en aquesta part de la saga

 També trobem una acció quasi constant. I algunes idees aterridores com la mort de la vida salvatge i la primera batalla important que té lloc al Campament. També veiem l'evolució de molts personatges com la d'en Nico (que passa moltes cases durant el llibre) i la d'en Dèdal.

Un nou punt que presenta aquest llibre (i en els anteriors s'havia deixat caure) és l'enamorament d'entre en Percy i l'Annabeth. I com tot el que està passant (Luke, Cronos,...) afecta aquesta situació. També hi ha romanços entre els personatges secundaris com el de Clarisse.

El llibre crec que de moment és el millor de la saga, perquè ens permet veure més part de la mitologia que en els anteriors, la relació entre els protagonistes és més solida i la trama es torna una mica més fosca per encaminar-se al seu desenllaç. 

<-Grover i Enebro

                                            4'25/5

Ressenya 2x1: Percy Jackson y los Dioses del Olimpo: El ladron del Rayo+El Mar de los Monstruos

FANDOM DEL ESTIU! XD

Autora->  Rick Riordan

Número de pàgines->320
Títol original->Percy Jackson and the Lightning Thief
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *-Debería haber supuesto que eras ecologista. +Sólo un humano no lo sería.* *O muy idiota o muy valiente*
Sinopsis->¿Qué pasaría si un día descubres que, en realidad, eres hijo de un dios griego que debe cumplir una misión secreta? Pues eso es lo que le sucede a Percy Jackson, que a partir de ese momento se dispone a vivir los acontecimientos más emocionantes de su vida. Expulsado de seis colegios, Percy padece dislexia y dificultades para concentrarse, o al menos ésa es la versión oficial. Objeto de burlas por inventarse historias fantásticas, ni siquiera él mismo acaba de creérselas hasta el día que los dioses del Olimpo le revelan la verdad: Percy es nada menos que un semidiós, es decir, el hijo de un dios y una mortal. Y como tal ha de descubrir quién ha robado el rayo de Zeus y así evitar que estalle una guerra entre los dioses. Para cumplir la misión contará con la ayuda de sus amigos Grover, un joven sátiro, y Annabeth, hija de la sabia Atenea. El ladrón del rayo da comienzo a una apasionante serie de aventuras sobre un mundo secreto, el mundo que los antiguos dioses griegos han recreado a nuestro alrededor en pleno siglo XXI.

                             OPINIÓ PERSONAL

Lectura d'una nit, literalment, me'l vaig acabar en una nit. Primer pensava (perquè havia vist "les pel·lícules" que seria MOLT paregut a Harry Potter, però no. Pot haver-hi alguns detalls (la gorra d'Annabeth o les perles) que se semblen a Harry Potter, però no tant com en "la pel·lícula".

El llibre en si està molt ben narrat i els seus personatges ben descrits, potser alguns no acaben de ser molt profunds, però la majoria només tenen 12 anys! 
També un detall important és què està ben argumentat. El tema de la mitologia grega al principi pareix inversemblants, però t'adaptes. I té un aire fresc i divertit que va molt bé com a lectura per començar les vacances.

I com m'havien parlat tant d'aquesta saga m'emocionava molt començar-la i no m'ha decepcionat pas.

 3'75/5

Autora->  Rick Riordan

Número de pàgines->262
Títol original->Percy Jackson and the Sea of Monsters
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *-¿Le pediste que me enviase a ayudarte (Percy) +Que me enviara un amigo. (Tyson)*
Sinopsis->Desde que sabe que es hijo de un dios y una mortal, Percy Jackson espera que el destino le depare continuas aventuras. Y su expectativa se cumplirá con creces. Aunque el nuevo curso en la Escuela Meriwether transcurre con inusual normalidad, un simple partido de balón prisionero acaba en batalla campal contra una banda de feroces gigantes. A partir de ahí las cosas se precipitan: el perímetro mágico que protege el Campamento Mestizo es destruido por un misterioso enemigo y la única seguridad con que contaban los semidioses desaparece. Así, para impedir este daño irreparable, Percy y sus amigos inician la travesía del temible Mar de los Monstruos en busca de lo único que puede salvar el campamento: el Vellocino de Oro. 
El mar de los monstruos es la emocionante continuación de la serie de aventuras Percy Jackson y los dioses del Olimpo, iniciada con El ladrón del rayo. En pleno siglo XXI, los antiguos dioses griegos han creado un mundo secreto a nuestro alrededor, donde el monte Olimpo se encuentra encima del Empire State y el reino de Hades en el subsuelo de Los Ángeles.

                                   OPINIÓ PERSONAL

Aquest ja no el vaig acabar tan de pressa, perquè la història a mi m'ha paregut que decau una mica i també hi havia més girs argumentals que al primer i algun s'havia de pair.

El llibre comença un any després del final del primer i amb la presentació d'un dels meus personatges preferits d'aquests dos primer llibres de la saga: Tyson, sincerament em pareix un personatge adorable i molt ben construït i portat al llarg de la història i m'ha fet pena al final.

La trama gira entorn de la salvació de Grover i del campament. També es resolen dubtes que es plantegen al primer llibre i alguns girs argumentals poden ser previsibles i altres no tant. Una cosa que ha canviat des del primer llibre és la participació de més personatges, tant divins (anem descobrint més de la mitologia grega) com mortals, i aunque està narrat en primera persona (Percy) podem veure a més personatges en més profunditat com Clarisses, que crec que pot arribar a caurem bé.

Aquesta segona part continua amb el ritme de la primera i deixa un final MOLT obert que et fa anar a pel següent llibre. 

3/5

P.D.: Les pel·lícules que m'han espoilejat aquests dos llibres i estan bé com a pel·lìcules independents ja que només comparteixen el nom dels personatges i els títols.
Al seu costat l'adaptació a serie de Cazadores de Sombras pareix més bonica.

Ressenya: Sense Ales l'Esfera

Autora->  Muriel Villanueva i Roger Coch (Muriel Rogers)

Número de pàgines->330
Títol original->Sin Alas, La Esfera I
Idioma-> Català
Editorial-> grup62
Frase/s preferida/s-> El Niu, una ciutat amb límits mortals, una gàbia per a ocells sense ales. 
Sinopsis->Un món perfecte tancat entre barrots invisibles. Una jove única destinada a trencar-los.
La Kala descobreix que el seu millor amic, el Beo, ha desaparegut. Després d’una cerca estèril en la realitat, decideix entrar a buscar-lo al món virtual, al Joc, per a ella, encara, un entorn desconegut. Els seus primers passos la portaran fi ns als Pirates, hackers que creen mods (modifi cacions del sistema) il·legals i que sovint segresten gent, encara que l’ajudaran a veure qui és l’enemic veritable, l’Antivirus, i quin és el sentit últim de la seva existència: resistir els abusos del Poder. Per confi rmar que ella és la triada, i empesa per la proximitat del perill, haurà de lluitar contra l’Antivirus des de dins. La Kala mai s’hauria imaginat tot el que descobrirà al Joc i la importància que ella hi sigui a dins. Comença la batalla.

OPINIÓ PERSONAL

Sense Ales és la primera part de la trilogia de L'Esfera, que ens conta l'història de la Kala, L'Única, en un món futurista on els humans viuen a una 'cúpula' sobre els núvols i la manera de viure ha canviat radicalment, però ha canviat a 'millor'. Els humans viuen tranquil·lament i de tant en tant es connecten a L'Altra Banda, un lloc que vindria a ser un joc virtual de realitat augmentada al qual la Kala odia connectar-se, però passa quasi tot el llibre connectada en cerca d'en Beo, el seu millor amic.

L'argument del llibre (i la portada, m'encanta la portada) van ser el que em va cridar l'atenció, vaig pensar que tindria un estil Matrix, però no. La història en si és bastant previsible, en tots els seus aspectes, excepte en l'última pàgina que crec que no sabien com acabar i van pensar que tirar la casa per la finestra seria una bona idea.

Sobre els personatges: son tos bastant plans exepte en Ter, el llibre m'ha deixat en ganes de saber més sobre ell. I la protagonista ha arribat a cansar-me, hi ha alguna cosa d'ella que no arriba a caurem bé. Només he arribat a comprendre-la a l'última part de la història, encara així m'ha cansat.

No se si arribaré a llegir-me Les Ales d'Ícar (l'Esfera II), però si ho faig serà gràcies al final descabellat (tinc curiositat per saber com ho arreglen, peruque pinta com la segona part del Corredor del Laberinto) i per en Ter.

És una lectura fàcil ientretinguda, però que no arriba a més.

2'5/5