El nen era feliç, tenia molts amics, jugava molt amb ells i ells l'apreciaven molt.
Un dia la mare del nen va anar al metge, nessessita una poció, una pocio per jugar més amb ell, ès això el que la mare diu i el nen s'en va a jugar.
Mentres el nen jugava amb el seu germà el pare els crida i els diu què és hora d'entrar a casa. El pare està trist i el seu germà li pregunta per la mare, el nen no anten el perqué. El pare els diu que la poció de la mare ha deixat de fer efecte i que la mare no jugar més amb ells, i ja no els contarà més contes. El germà gran corre a abraçar al seu pare i plora amb ell, el petit deixa de somriure, i plora per primer cop, plora.
El germà gran i petit s'abracen durant molt de temps, permaneixen un al costat del altre, però el germà gran ha de sortir de casa i en torna de tant en tant. El pare està al jardí sentat a una cadira.
El nen mira per la finestra i veu als seus amics, estan molt preocupats, volen entrar a casa, però el nen no els deixa, i ell sult l'entrada, els seus amics l'abracen, molt fort, les seves abraçades li tapen les ferides per un instant i el nen somriu per primer cop des de fa temps. Els seus amic el miren, el miren diferent i ell saps que el seu somriure ha canviat. Els amics el diuen d'anar a jugar i ell torna a casa.
Els amic del nen no s'han mogut de la finestra des de que ell ha entrar a casa, el nen vol jugar, però el fa por sortir de casa. "A casa estàs sol i trist. Si vols pots venir al jardí on pots jugar, però també estaràs trist o pots sortir de sortir de casa on pots somriure i des d'on sempre podràs tornar a entrar. Surt i somriu." Era l'última frase d'un conte de la mare.
El nen va sortir de casa, va somriure als seus amics i van anar a jugar, els amics del nen el cuidaven i sabien que no era feliç com abans, però que era feliç.
Nen no tan nen tornà a casa després de jugar i es sentà al jardí amb el seu pare, que de tant en tant amb el seu germà gran tornaven a entrar a casa i en tornaven a sortir.
Yk
No hay comentarios:
Publicar un comentario