Hem vas dir...

Entre la nit artificial

que entrava per la meva finestra,

hem vas prometre que et quedaries fins al fina.

Hem vas dir que tot es començaria a enlairar.

Els teus ulls hem miraven diferent,

com si tot hagués canviat.

Tu ja havies pensat en marxar.

Potser tot me ho havia imaginat.

La teva ultima nit al meu costat,

les teves ultimes paraules, hem van fer mal,

no eren les primeres, ni les ultimes.

Però era un final massa dur per a una història

que no podia continuar.

Dormi en ganes de no despertà.

Potser era hora de continuar.

Una dura història, amb un dur final,

però la llum es comença a obri pas

entre la fosca nit artificial.

És hora de continuar,

Inclús si no et reconec al mirall,

perquè hem vas prometre

que no era el final, perquè potser algun dia tornaràs.

Aquí t'espero a l'altra banda del mirall.

                                                                                          Yk