Entrada invisible

Millor tard que mai.

El desig d'escriure sobrepassa fronteres no marcades i m'impulsa per escriure a un lloc, entre milers, a un lloc on el major dels crits es torna en les més silencioses paraules. Millor tard que mai, escric sense pensar perquè si penso no escriuré.
Entre els llibres trobem mons que mai existiran, però que existeixen, curiós oi?

Només entre les pàgines que creen, les que creo i les que modifico està el que s'amaga a simple vista.

Infinit internet, finita pàgina amagada a les ombres, gràcies per rebrem en els teus braços de tinta invisible!

                                                                                                                                      YK