Ressenya 2x1: Percy Jackson y los Dioses del Olimpo: La maldición del Titan+La Batalla del Laberinto

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->288
Títol original->Percy Jackson and the Titans Cruse
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *En el fondo de su corazón era un notable científico loco*
Sinopsis->n pleno siglo XXI, los antiguos dioses griegos han creado un mundo secreto a nuestro alrededor, donde el monte Olimpo se encuentra encima del Empire State y el reino de Hades en el subsuelo de Los Ángeles. La maldición del titán es la trepidante continuación de la serie Percy Jackson y los dioses del Olimpo, cuyas anteriores entregas, El ladrón del rayo y El mar de los monstruos, han ocupado el puesto nro. 1 en la lista de libros más vendidos de The New York Times y Publishers Weekly. 
Ante la llamada de socorro de su amigo el sátiro Grover, Percy acude inmediatamente en su auxilio. Y aunque va acompañado de Annabeth y Thalia, las dos semidiosas que son sus aliadas, ninguno imagina la sorpresa que los aguarda: una terrible mantícora pretende secuestrarlos y llevarlos ante el general enviado por Cronos, el diabólico señor de los titanes. Sin embargo, gracias a la ayuda de las cazadoras de Artemisa, Percy y sus aliadas logran escapar y volver al campamento mestizo. Una vez allí, emprenderán la búsqueda del monstruo que puede provocar la destrucción del Olimpo, a pesar de que, según la profecía del Oráculo, sólo uno de ellos logrará resistir la maldición del titán. 

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta tercera part de la saga comença 'trencant' d'alguna manera els ritmes que teníem dels altres dos llibres, canvia en el temps on aquest transcorre, però en canvi continua amb la dinàmica de 'anar en la recerca d'algú desaparegut'. Aquest cop és l'Annabeth.

També hi ha la presentació de nous personatges com les caçadores d'Artemisa (en aquest llibre també se'ns presentes més divinitats i més coses sobre l'Olimp i els titans), Thalia (la qual havia retornat a la vida en l'últim llibre) i Rachell Elizabeth Dare.

La trama gira entorn de la cerca d'Artemisa i d'Annabeth. Es manté lenta fins al moment final on aquesta fa un gir genial i et deixa en la boca oberta, perquè per lo mínim a mi tota la trama d'en Nico (un nou semidéu que en Percy, l'Annabeth, en Graver i la Thalia van intentar rescatar al principi del llibre) em va deixar tocada igual que la de la Zoë (una caçadora d'Artisa filla del tità Atlas). *Si us heu llegit el llibre: sóc l'única que li agradaria veure a la Zoë i a l'Artemisa juntes??*

"Que el mundo aprenda a honrarte, mi cazadora-dijo Artemisa-.

Vive para siempre en la estrellas."

En resum un llibre que quan creus que se t'està fent dens et sorprèn

 3'5/5

Autor->  Rick Riordan

Número de pàgines->341

Títol original->Percy Jackson and the Battle of the Laberinth

Idioma-> Castellà

Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *Y cuando rompes a una persona, ya no puedes areglarla* *Rehaced el mundo salvaje, aunque sea poco a poco, cada uno en vuestro rincon del mundo.*

Sinopsis->A punto de comenzar primero de secundaria, Percy Jackson no espera emociones fuertes, sino más bien un aburrimiento soporífero. Pero cuando en la nueva escuela se presenta una vieja amiga, seguida de un par de animadoras diabólicas, los acontecimientos se precipitan y todo empieza a ir de mal en peor. Cronos, el malvado señor de los titanes, amenaza con destruir el Campamento Mestizo, donde se refugian los jóvenes semidioses.Para evistarlo, Percy y sus amigos deben emprender una arriesgada búsqueda a través del laberinto, un mundo subterráneo plagado de trampas peligrosas, monstruos furiosos y criaturas perversas, concebido para acabar con quienes se atrevan a profanarlo. Cuarto volumen de la apasionante serie «Percy Jackson y los dioses del Olimpo», cuyas anteriores entregas —El ladrón del rayo, El mar de los monstruos y La maldición del titán— han ocupado el primer puesto en la lista de libros más vendidos del New York Times y Publishers Weekly. La versión cinematográfica del primer libro —a cargo de Chris Columbus, director de las dos primeras entregas de «Harry Potter»— se estrenará en todo el mundo en febrero de 2010.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest és el llibre que més aprofundeix en la mitologia grega de tota la saga (de moment, encara no he acabat l'últim). Perquè com el seu nom indica tota la trama se centra en El Laberint de Dèdal amb Percy, Annabeth, Grover i Tyson com a principals desencadenants de la trama.

Tot comença quan el Campament Mestís es prepara per a la guerra contra els Titans i decideixen investigar el Laberint per a què les forces de Cronos no el puguen utilitzar i per l'altra banda Grover ha de trobar a la divinitat de Pan.

En aquesta penúltima entrega de la saga han de passar moltes coses i lligar molts caps solts (que alguns es lliguen i d'altres no). Retrobem personatges que ha primera vista no van aparèixer importants, però que ara ho són moltíssim.

Literalment Luck en aquesta part de la saga

 També trobem una acció quasi constant. I algunes idees aterridores com la mort de la vida salvatge i la primera batalla important que té lloc al Campament. També veiem l'evolució de molts personatges com la d'en Nico (que passa moltes cases durant el llibre) i la d'en Dèdal.

Un nou punt que presenta aquest llibre (i en els anteriors s'havia deixat caure) és l'enamorament d'entre en Percy i l'Annabeth. I com tot el que està passant (Luke, Cronos,...) afecta aquesta situació. També hi ha romanços entre els personatges secundaris com el de Clarisse.

El llibre crec que de moment és el millor de la saga, perquè ens permet veure més part de la mitologia que en els anteriors, la relació entre els protagonistes és més solida i la trama es torna una mica més fosca per encaminar-se al seu desenllaç. 

<-Grover i Enebro

                                            4'25/5

Ressenya 2x1: Percy Jackson y los Dioses del Olimpo: El ladron del Rayo+El Mar de los Monstruos

FANDOM DEL ESTIU! XD

Autora->  Rick Riordan

Número de pàgines->320
Títol original->Percy Jackson and the Lightning Thief
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *-Debería haber supuesto que eras ecologista. +Sólo un humano no lo sería.* *O muy idiota o muy valiente*
Sinopsis->¿Qué pasaría si un día descubres que, en realidad, eres hijo de un dios griego que debe cumplir una misión secreta? Pues eso es lo que le sucede a Percy Jackson, que a partir de ese momento se dispone a vivir los acontecimientos más emocionantes de su vida. Expulsado de seis colegios, Percy padece dislexia y dificultades para concentrarse, o al menos ésa es la versión oficial. Objeto de burlas por inventarse historias fantásticas, ni siquiera él mismo acaba de creérselas hasta el día que los dioses del Olimpo le revelan la verdad: Percy es nada menos que un semidiós, es decir, el hijo de un dios y una mortal. Y como tal ha de descubrir quién ha robado el rayo de Zeus y así evitar que estalle una guerra entre los dioses. Para cumplir la misión contará con la ayuda de sus amigos Grover, un joven sátiro, y Annabeth, hija de la sabia Atenea. El ladrón del rayo da comienzo a una apasionante serie de aventuras sobre un mundo secreto, el mundo que los antiguos dioses griegos han recreado a nuestro alrededor en pleno siglo XXI.

                             OPINIÓ PERSONAL

Lectura d'una nit, literalment, me'l vaig acabar en una nit. Primer pensava (perquè havia vist "les pel·lícules" que seria MOLT paregut a Harry Potter, però no. Pot haver-hi alguns detalls (la gorra d'Annabeth o les perles) que se semblen a Harry Potter, però no tant com en "la pel·lícula".

El llibre en si està molt ben narrat i els seus personatges ben descrits, potser alguns no acaben de ser molt profunds, però la majoria només tenen 12 anys! 
També un detall important és què està ben argumentat. El tema de la mitologia grega al principi pareix inversemblants, però t'adaptes. I té un aire fresc i divertit que va molt bé com a lectura per començar les vacances.

I com m'havien parlat tant d'aquesta saga m'emocionava molt començar-la i no m'ha decepcionat pas.

 3'75/5

Autora->  Rick Riordan

Número de pàgines->262
Títol original->Percy Jackson and the Sea of Monsters
Idioma-> Castellà
Editorial-> Salamandra
Frase/s preferida/s-> *-¿Le pediste que me enviase a ayudarte (Percy) +Que me enviara un amigo. (Tyson)*
Sinopsis->Desde que sabe que es hijo de un dios y una mortal, Percy Jackson espera que el destino le depare continuas aventuras. Y su expectativa se cumplirá con creces. Aunque el nuevo curso en la Escuela Meriwether transcurre con inusual normalidad, un simple partido de balón prisionero acaba en batalla campal contra una banda de feroces gigantes. A partir de ahí las cosas se precipitan: el perímetro mágico que protege el Campamento Mestizo es destruido por un misterioso enemigo y la única seguridad con que contaban los semidioses desaparece. Así, para impedir este daño irreparable, Percy y sus amigos inician la travesía del temible Mar de los Monstruos en busca de lo único que puede salvar el campamento: el Vellocino de Oro. 
El mar de los monstruos es la emocionante continuación de la serie de aventuras Percy Jackson y los dioses del Olimpo, iniciada con El ladrón del rayo. En pleno siglo XXI, los antiguos dioses griegos han creado un mundo secreto a nuestro alrededor, donde el monte Olimpo se encuentra encima del Empire State y el reino de Hades en el subsuelo de Los Ángeles.

                                   OPINIÓ PERSONAL

Aquest ja no el vaig acabar tan de pressa, perquè la història a mi m'ha paregut que decau una mica i també hi havia més girs argumentals que al primer i algun s'havia de pair.

El llibre comença un any després del final del primer i amb la presentació d'un dels meus personatges preferits d'aquests dos primer llibres de la saga: Tyson, sincerament em pareix un personatge adorable i molt ben construït i portat al llarg de la història i m'ha fet pena al final.

La trama gira entorn de la salvació de Grover i del campament. També es resolen dubtes que es plantegen al primer llibre i alguns girs argumentals poden ser previsibles i altres no tant. Una cosa que ha canviat des del primer llibre és la participació de més personatges, tant divins (anem descobrint més de la mitologia grega) com mortals, i aunque està narrat en primera persona (Percy) podem veure a més personatges en més profunditat com Clarisses, que crec que pot arribar a caurem bé.

Aquesta segona part continua amb el ritme de la primera i deixa un final MOLT obert que et fa anar a pel següent llibre. 

3/5

P.D.: Les pel·lícules que m'han espoilejat aquests dos llibres i estan bé com a pel·lìcules independents ja que només comparteixen el nom dels personatges i els títols.
Al seu costat l'adaptació a serie de Cazadores de Sombras pareix més bonica.

Ressenya: Sense Ales l'Esfera

Autora->  Muriel Villanueva i Roger Coch (Muriel Rogers)

Número de pàgines->330
Títol original->Sin Alas, La Esfera I
Idioma-> Català
Editorial-> grup62
Frase/s preferida/s-> El Niu, una ciutat amb límits mortals, una gàbia per a ocells sense ales. 
Sinopsis->Un món perfecte tancat entre barrots invisibles. Una jove única destinada a trencar-los.
La Kala descobreix que el seu millor amic, el Beo, ha desaparegut. Després d’una cerca estèril en la realitat, decideix entrar a buscar-lo al món virtual, al Joc, per a ella, encara, un entorn desconegut. Els seus primers passos la portaran fi ns als Pirates, hackers que creen mods (modifi cacions del sistema) il·legals i que sovint segresten gent, encara que l’ajudaran a veure qui és l’enemic veritable, l’Antivirus, i quin és el sentit últim de la seva existència: resistir els abusos del Poder. Per confi rmar que ella és la triada, i empesa per la proximitat del perill, haurà de lluitar contra l’Antivirus des de dins. La Kala mai s’hauria imaginat tot el que descobrirà al Joc i la importància que ella hi sigui a dins. Comença la batalla.

OPINIÓ PERSONAL

Sense Ales és la primera part de la trilogia de L'Esfera, que ens conta l'història de la Kala, L'Única, en un món futurista on els humans viuen a una 'cúpula' sobre els núvols i la manera de viure ha canviat radicalment, però ha canviat a 'millor'. Els humans viuen tranquil·lament i de tant en tant es connecten a L'Altra Banda, un lloc que vindria a ser un joc virtual de realitat augmentada al qual la Kala odia connectar-se, però passa quasi tot el llibre connectada en cerca d'en Beo, el seu millor amic.

L'argument del llibre (i la portada, m'encanta la portada) van ser el que em va cridar l'atenció, vaig pensar que tindria un estil Matrix, però no. La història en si és bastant previsible, en tots els seus aspectes, excepte en l'última pàgina que crec que no sabien com acabar i van pensar que tirar la casa per la finestra seria una bona idea.

Sobre els personatges: son tos bastant plans exepte en Ter, el llibre m'ha deixat en ganes de saber més sobre ell. I la protagonista ha arribat a cansar-me, hi ha alguna cosa d'ella que no arriba a caurem bé. Només he arribat a comprendre-la a l'última part de la història, encara així m'ha cansat.

No se si arribaré a llegir-me Les Ales d'Ícar (l'Esfera II), però si ho faig serà gràcies al final descabellat (tinc curiositat per saber com ho arreglen, peruque pinta com la segona part del Corredor del Laberinto) i per en Ter.

És una lectura fàcil ientretinguda, però que no arriba a més.

2'5/5

"Ressenya": El món groc

Autora->Albert Espinosa

Número de pàgines->176
Títol original->El món groc
Idioma-> Català
Editorial->Plaza & Janes Editores
Frase/s preferida/s-> 23 groc 
Sinopsis->Si creus en els somnis, es faran realitat El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també quan estàs bé, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els"grocs": el nou esglaó de lamistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que sencreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No tavanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus"grocs". Potser un dells sigui jo... El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. I és que entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància. A què esperes per saber qui són els teus"grocs", la nova manera de veure lamistat! Albert Espinosa"LAlbert parla dun món a labast de tothom, i que té el color del Sol: el món groc. Un lloc càlid on els petonspoden durar deu minuts, on els desconeguts poden ser els teus millors aliats, on la por perd el seu significat, on la mort no és allò que els passa als altres i la vida és el més valuós. Aquest llibre parla de tot això, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens treguin el que tenim, de reconèixer-nos de manera completa i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a lAlbert!"Eloy Azorín, actor

OPINIÓ PERSONAL

L'opinió serà ràpida, perquè no hi ha molt per a ressenyar. El món groc és el llibre en què es basa una de les meves sèries preferides: Polseres Vermelles.

El llibre ens dona consells que l'Albert Espinosa va aprendre a l'hospital els seus anys convivint amb el càncer. La primera part són aquests 23 consells, l'autor parla al lector com si no existís el llibre i el tinguessis davant, parlant amb ell tranquil·lament.

A la segona part ens parla dels grocs i el món groc. Ens els presenta i ens anima a buscar-los. Perquè tots tenim 23 groc, persones que es troben entre l'amistat i l'amor.

És un llibre que us animo ha llegir, perquè té alguna cosa que fa que te l'acabes en una tarda.

I sincerament ara vull llegir més coses d'Albert Espinosa, em recomaneu algun llibre d'ell??

CRÒNICA FICCIONS ‘16

Com porto uns quants dies sense publicar res que no siguen ressenyes i el blog se veu una mica abandonat (entre els exàmens i demés), avui us porto una entrada especial on us explicaré el viatge que vam fer a Barcelona i la experiència de l’entrega de premis Ficcions.

La història de com vam començar amb el conte ja la sabeu i al logo hi ha l’enllaç per si voleu llegir el conte, basat en el principi de: La sang és més dolça que la mel.

***

Com era dijous vam saltar-nos les tres ultimes hores de classes i ens vam dirigir a la HIFE per sortir de Tortosa sobre les 12h i arribar a Barcelona a les 14:30 (aproximadament). Al arribar a Barcelona el autobús ens va deixar a la parada de l’Illa i després de dinar vam aprofitar per anar de compres, etc.A les 16h ens vam començar a dirigir al metro que ens portaria a l’Espai Jove la fontana.

Al arribar i veure aquella sala amb els 98 finalistes (més o menys) tos ens vam quedar molt xocats, no ens esperàvem quedar entre els 98 millors!
L’entrega de premis dels finalistes no van començar fins que van acabar totes les presentacions de les associacions, gent important… La veritat és que no vaig prestar molta atenció a aquesta part, estava massa nerviosa XD.

Només vaig escoltar al que explicava en Mohamed, perquè va ser la història que més em va cridar l’ateció: com va quedar finalista a les primeres edicions de ficcions i va començar a escriure articles d’opinió al diari local…

Al acabar aquesta part ja van començar a cridar als finalistes i cada cop ens anàvem ficant més nerviosos.La primera en rebre el premi va ser Joanarque, segida per Melchorsoluciones, i no ens vam reprimir en cridar quan van sortit a l’escenari (la presentadora es va equivocar amb el seus noms XD).

( a dalt Joanarque i a baix Melchorsoluciones)

Van acabar amb els finalistes i encara no ens havien cridat. La meva companya i jo ens vam començar a alterar perquè anaven a passar a nombrar als 14 millors grups. No ens ho podíem creure (principalment perquè la història la vam fer en gran part per pujar nota i amb una mica de "conya").Però van començar a cridar als 14 millors i van començar per el nostre grup. EM VAIG QUEDAR SENSE PARAULES, mai hauria pensat entre quedar entre els 14 millors i GUANYAR EL PREMI TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE.

Després de donar tots els preims vam passar a fer-nos la “foto de familía”.

El primer premi va ser per la història In Memoriam.
Les dos hores de tornada a casa van ser més tranquil·les, tots estàvem mig adormits i va ser un bon final per a un dia genial :).

Una altra foto de família amb els premis del concurs: un mocador, una llibreta i bolígraf, el llibre: Ombres en el temps de Jordi Serra i Fabra, i un ¡POD !!!

Ressenya; L'art de ser normal

Autora->Lisa Williamson

Número de pàgines->410
Títol original->The art of being normal
Idioma-> Català
Editorial->Fanbooks
Frase/s preferida/s->-Però si "normal" és una paraula ridícula! Que potser vol dir alguna cosa?
Sinopsis->Una història sobre la lluita per la normalitat de ser diferents. Què significa, per a tu, ser «normal»?
En el seu primer dia de curs, en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de la classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David, el raret de la classe. Els secrets, però, són difícils de guardar...

OPINIÓN PERSONAL 

L'art de ser normal, haig de dir que és el primer llibre que m'he llegit sobre els transsexuals i com es senten i viuen. I haig de dir que m'ha agradat moltíssim!

La portada ja et dóna molta informació de l'argument de la novel·la, igual que el primer capítol. I la veritat és que jo em pensava que només seria això, un noi que vol ser noia i com ho descobreix, etc, etc.

Però NO, el llibre costa de dos protagonistes en David i en Leo, i es van tornant per narrar l'història des de dos punts de vista diferents. En David que per la seva part no sap ben bé on es fica, i jo l'he vist un personatge una mica innocent, però no amb excés. Al final li agafés estima.

Els que no em van fer el pes van ser els seus dos millors amics, però l'Ess em pareix maravollosa, li falta alguna cosa però que hi farem.

Després el Leo és un personatge que des del primer moment parèixer que amagui alguna cosa que al final acaba surtin a la llum, i en aquest moment, podríem dir, que l'amistat d'en Leo i en David realment comença. 

El Leo ha estat un personatge que m'ha agradat especialment, perquè m'ha donat la sensació que se'l podia entendre més que al David. I no només perquè tinga un aire a personatge de Skins, massa fan XD. 

Fanart d'en Leo i la Kate

El llibre tracta tots els temes en bastant realisme. I el final es queda bastant obert, i m'ha agradat la forma que ha tingut de concloure, però una part de mi volia que els protagonistes acabessin d'una forma una mica diferent, em segueix agradant moltíssim.

4,5/5

Ressenya: El chico de las estrellas

Autores->Chris Pueyo

Número de pàgines->207
Títol original->El chico de las estrellas
Idioma-> Español
Editorial->Destino
Frase/s preferida/s->Imposible de escoger
Sinopsis->¿TIENES EL VALOR DE SER TÚ MISMO? PORQUE NO HAY CURA PARA DEJAR DE SER QUIEN ERES.
Érase un niño que jamás vivió más de dos años seguidos en una misma casa, por lo que decidió pintar las paredes de todas sus habitaciones con estrellas. Su rechazo al colegio y una familia inusual le empujarán a emprender un viaje donde no todo serán constelaciones y pedirle deseos a la luna. Es hora de bajar al barro, equivocarse con una princesa y terminar encontrando un príncipe…¿o no? Sus ansias de libertad, tres antídotos de supervivencia y unas botas plateadas le acompañarán por un mundo muerto donde los sueños llegan descalzos y despeinados a Ninguna Parte.

OPINIÓN PERSONAL 

Abans de començar la ressenya oblida tot el que saps del llibre, la portada, el booktrailer, TOT. Perquè fins i tot si la portada o el booktrailer semblen d'un llibre més encaminat cap a la novel·la romàntica, aquest llibre no ho és.
Aquest llibre parla sobre una infància robada, sobre una adolescència difícil i el punt més important, tracta sobre la vida de l'escriptor.

El llibre ens conta d'una manera poètica i curiosa la vida del Chico de las Estrellas i les persones més importants de la seva vida: La Dama de Hierro, La Arquitecta de Sonrisas, el Trompetista de la Tormenta... I els moments en què ha estat més feliç, més confós o més trist. I és que el llibre no està estructurat de cap manera, sí que pot seguir una mica un ordre cronològic, però hi ha un capítol (No et penso dir quins ;) ), que està COMPLETAMENT escrit amb minúscules, un altre que surt de la història i et conta una cosa que l'hi acaba de passar, i molts moments en què parla amb el lector, li fa promeses i li fica nom. I està absolutament tot el llibre imprès amb tinta de color BLAU.

Sobre la trama només haig de dir que aquest llibre és com una tireta, hi han dos formés de traure-la:
1) Ràpidament, i que tot el dolor, l'alegria i tots els sentiments que et produeix passin de cop i estar preocupat pel dolor o 2) A poc a poc parant a cada capítol i sentit el dolor o l'alegria de cadascun. Perquè aquest llibre barreja tota classe de sentiments i quan l'acabes només desitges que El Chico de las Estrellas sigue feliç.

És un llibre molt emotiu, ràpid de llegir i original.5/5